Convivència a Andorra

A Andorra, la convivència social està fragmentada des del punt de vista organitzatiu. El Govern (Govern) i el Ministeri de l’Interior treballen amb el cos de policia (Cos de Policia) en matèria d’ordre públic, ús pacífic dels espais públics i prevenció de la violència. Els set comuns (Comuns), terme català per a aquestes autoritats locals, aproven normes comunals per als camins, les places i els equipaments. Els agents de circulació comunals (Agents de circulació comunals) vetllen, entre altres qüestions, pel compliment de les normes sobre convivència respectuosa en l’espai públic (convivència ciutadana) i bona veïnatge (bon veïnatge). Les fonts revisades no estableixen una única oficina veïnal d’àmbit nacional ni un procediment veïnal vinculant. Les associacions de residents (Associations de residents) i altres associacions constitueixen un canal de la societat civil, al costat dels veïnats informals. Els procediments, els costos i els terminis poden variar segons el comú i cal consultar-los-hi. Els espais públics es poden utilitzar amb dignitat i respecte. En general, les reunions pacífiques no requereixen autorització ni notificació prèvies. En general, les manifestacions s’han de notificar amb entre 8 i 45 dies hàbils d’antelació; en casos extraordinaris, normalment n’hi ha prou amb un termini mínim de 2 dies hàbils. Els objectes trobats s’han de lliurar a la policia en un termini màxim de 72 hores. L’horari de silenci és de les 22.00 a les 08.00 els dies feiners, i de les 22.00 a les 09.00 els caps de setmana i els dies festius. Està prohibit el soroll molest causat per música, crits, baralles o animals de companyia. La Llei de seguretat pública estableix altres normes sobre l’alcohol i les drogues; les sancions i els detalls de l’aplicació en cada cas també es poden regular localment. L’oficina de mediació i assessorament de l’Administració de Justícia (Seu de la Justícia) ofereix mediació professional voluntària i assessorament jurídic i social. Pot remetre un cas a la institució competent. S’hi accedeix amb cita prèvia, a l’oficina situada a Baixada del Molí 2–4, Andorra la Vella, telèfon +376 866 200. L’assessorament és gratuït quan s’ha acreditat una situació de precarietat econòmica o insolvència; les fonts revisades no indiquen altres tarifes. La durada depèn de cada cas. En les comunitats de propietaris (Comunitats de propietaris), els estatuts i el reglament de règim interior (règim interior) poden regular l’ús dels espais i serveis comuns i establir normes de convivència. Aquestes normes són vinculants per als propietaris. En els conflictes de lloguer es pot recórrer a la mediació i als tribunals; les qüestions més àmplies de dret de l’habitatge corresponen a l’àmbit de l’habitatge. La Llei 13/2019 protegeix les persones contra la discriminació a tot el país, tant en l’àmbit públic com en el privat, independentment de la nacionalitat o la situació de residència. Inclou, entre altres motius, el naixement, la nacionalitat, l’origen, el sexe, la religió, la llengua, l’edat, la discapacitat, l’orientació sexual, la identitat de gènere i l’expressió de gènere. La protecció també abasta la participació social i cívica, els espais públics i la societat de la informació. El raonador del ciutadà (Raonador del Ciutadà) és un canal específic de reclamació i protecció. El Departament de Polítiques d’Igualtat (Departament de Polítiques d’Igualtat) ofereix assessorament i suport, especialment en qüestions LGTBIQ; el terme es refereix a les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere, intersexuals i queer (LGTBIQ). En casos de violència de gènere o domèstica, es pot contactar gratuïtament i confidencialment amb el Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere i Domèstica (SAVVG) al 181, les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. En cas d’emergència, es pot trucar a la policia al 110. El programa d’acollida (Programa d’acollida) proporciona informació sobre drets i deures, la inscripció al comú, la llengua catalana, els serveis socials i la participació cultural, esportiva i cívica. També és obert a les persones amb un procediment de residència pendent i ofereix assessorament amb cita prèvia. El català (Català) és la llengua oficial pròpia del país. El català té preeminència a l’Administració i als tribunals; es poden utilitzar altres llengües per comunicar-se. El programa de parelles lingüístiques (Voluntariat per la llengua) reuneix persones adultes en parelles lingüístiques informals. La participació implica dedicar-hi almenys una hora setmanal durant un mínim de deu setmanes; tant la participació com les activitats culturals públiques del programa són gratuïtes. Això no crea una obligació general d’idioma per a la convivència social; els requisits de la legislació migratòria s’han d’examinar per separat. El Departament de Participació Ciutadana (Departament de Participació Ciutadana) crea oportunitats de participació, dona suport a consultes i referèndums i promou la cooperació entre institucions i associacions. A la Visura Ciutadana (Visura Ciutadana), se seleccionen per sorteig deu persones adultes per un període de dos anys. L’òrgan regula el seu propi funcionament i elabora informes consultius i propostes que no són vinculants. La Taula de Representació de la Diversitat Associativa (Taula de Representació de la Diversitat Associativa) connecta sectors organitzats de la societat civil. El canal formal de participació digital (VISC) dona accés en funció del procediment; els detalls i els terminis poden variar. Les persones que vulguin fer voluntariat s’han d’inscriure a voluntariat.ad. Les associacions hi sol·liciten el suport de persones voluntàries a través de l’oficina competent. El voluntariat no és remunerat. Les persones voluntàries tenen dret a informació, formació, suport, tracte no discriminatori, un certificat i una assegurança a través de l’associació corresponent; les despeses autoritzades es poden reemborsar. Entre els seus deures hi ha actuar amb responsabilitat, mantenir la confidencialitat, complir les normes internes i vetllar pel respecte i la seguretat. Els serveis digitals es regeixen per la Llei 29/2021 de protecció de dades personals (Llei 29/2021) i pels Decrets 391/2022 i 45/2023. Entre altres drets, les persones tenen dret a la protecció de dades, d’accés i altres drets. El Govern és responsable dels serveis que opera. El tractament de dades personals de terceres persones per part de menors de 16 anys requereix el consentiment d’un progenitor o tutor legal. Les condicions d’ús dels serveis en línia estatals prohibeixen els continguts violents, abusius, il·legals, racistes, xenòfobs o difamatoris, així com l’ús no autoritzat de dades, la suplantació d’identitat i el correu brossa. Les fonts revisades no estableixen un fòrum veïnal digital d’àmbit nacional; en canvi, el VISC és un espai formal de participació digital.