Un pressupost realista per a Andorra hauria de distingir com a mínim entre una persona que viu sola, una parella, una família amb infants i una llar de persones grans. Les despeses mensuals també varien força segons si l’habitatge és de lloguer o de propietat, si s’utilitza el cotxe o l’autobús, i si les despeses de la llar són més altes a l’hivern o a l’estiu. L’Enquesta de pressupostos familiars (EPF) i l’Enquesta de condicions de vida (ECV) descriuen les estructures de les llars i els ingressos; el registre de contractes de lloguer (SICAR), l’índex de preus de consum (IPC) i les tarifes publicades ofereixen altres referències. L’IPC va augmentar un 2,7% el 2025. Des de l’1 de juliol de 2026, el salari mínim interprofessional (SMI) legal és de 1.568,67 € al mes o 9,05 € per hora; el salari mitjà de 2026 és de 2.672,52 € mensuals. L’habitatge sovint és la partida de despesa més important. SICAR indica una mitjana d’uns 13 € per m²; als contractes nous de 2025, la xifra va ser de 18,19 € per m², mentre que els contractes vigents des de fa més de cinc anys van tenir una mitjana de 7,80 € per m². La meitat dels contractes de lloguer registrats tenen un import mensual d’entre 500 i 1.000 €. Els contractes de lloguer tenen una durada mínima de cinc anys i, abans de signar, el propietari ha de comunicar les despeses repercutibles i com es distribueixen. Per accedir a un ajut al lloguer cal complir, entre altres condicions, cinc anys de residència legal i efectiva i tenir uns ingressos que no superin 1,2 LECS; l’ajut normalment és del 30%, del 35% per als grups prioritaris, i es concedeix durant dotze mesos. LECS és un valor de referència local per calcular alguns ajuts socials. El programa d’emancipació juvenil s’adreça a persones de 22 a 30 anys amb cinc anys de residència permanent i uns ingressos superiors a l’SMI i inferiors a 24.000 € anuals; pot cobrir dos mesos de fiança i el lloguer mensual vigent. Per accedir a un habitatge de preu assequible subvencionat, la persona sol·licitant no pot tenir cap immoble en propietat, la despesa del lloguer ha de superar el 30% dels ingressos i el lloguer està limitat a no més del 30% dels ingressos i aproximadament un 25% per sota del preu de mercat. Per a l’electricitat, la companyia elèctrica andorrana FEDA aplica el 2026 un terme de potència de 2,26 € per kW al mes. El preu de l’energia amb les tarifes domèstiques estàndard és de 12,66 cèntims/kWh als nivells tarifaris 1 i 2, de 19,20 cèntims/kWh al nivell 3 i de 22,71 cèntims/kWh al nivell 4. La tarifa reduïda costa, respectivament, 10,57, 8,84, 12,17 o 14,39 cèntims/kWh i no té terme de potència; requereix que sigui l’habitatge principal, una potència contractada no superior a 8,8 kW i acreditar que es percep un ajut social. Les tarifes d’aigua i residus no són uniformes per a totes les llars del país, sinó que depenen del comú o del contracte. Per tant, en un habitatge de lloguer, el contracte ha d’especificar com es distribueixen aquestes despeses. No s’ha pogut acreditar cap cistella oficial de la compra nacional ni un import uniforme per a la despesa alimentària de les llars. En general, els comerços fixen lliurement els preus, però han d’exposar els preus finals, inclosos els recàrrecs, i el preu per unitat. La despesa real depèn de la llar, del lloc on es compra i dels productes triats. Les compres a l’estranger no s’han de considerar una partida estàndard del pressupost; en tornar a la UE, entre altres normes, Andorra està subjecta a uns límits de 300 € per a productes agrícoles i 900 € per a productes industrials per persona, mentre que la carn, la llet, el sucre i alguns altres productes estan subjectes a quantitats especials. La xarxa d’autobusos públics és gratuïta i il·limitada per a les persones andorranes i les que hi resideixen legalment, efectiva i permanentment. La targeta física costa 3 € i el bus llançadora a l’aeroport és gratuït. Tenir un cotxe privat també comporta despeses de combustible, assegurança, matriculació, manteniment, equipament d’hivern i aparcament; el preu del combustible depèn de la benzinera, la parròquia i la data. El curs 2026/27, el Govern estableix un preu de 106,34 € per un trajecte escolar diari i de 212,68 € per dos trajectes; la subvenció estatal és del 84,09% i el cost indicat sense subvenció és de 1.336,98 € per alumne. Les despeses sanitàries solen tramitar-se a través de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Mitjançant la via preferent —l’itinerari d’atenció preferent amb metge referent—, el pacient paga el 25% de la tarifa de la CASS i no ha d’avançar l’import del servei quan l’atén el metge referent. En els serveis no concertats es reemborsa el 20% de la tarifa. Les tarifes de la CASS van augmentar un 2,7% el 2026, d’acord amb l’IPC, i un 5,4% en atenció primària. En alguns casos, el reemborsament pot arribar al 100%, per exemple en maternitat, accidents de treball, malalties professionals, dificultats econòmiques acreditades i algunes afeccions de llarga durada. Les assegurances privades complementàries voluntàries no s’han d’incloure automàticament en un pressupost obligatori. Andorra té tres sistemes públics d’ensenyament: l’Escola Andorrana, el sistema espanyol i el sistema francès. L’educació pública és gratuïta i obligatòria dels sis als 16 anys; el nivell maternal d’educació infantil generalment comprèn dels tres als sis anys. Tot i això, hi ha despeses recurrents de material, menjador, transport, assegurança i activitats. Els ajuts a l’estudi del curs 2026/27 sumen 1,35 milions d’euros i poden cobrir matrícula, material, menjador, transport, despeses d’esquí i algunes despeses a l’estranger. El curs 2026/27 es mantenen les taxes públiques de la Universitat d’Andorra (UdA) segons el programa; les famílies nombroses o monoparentals reben un descompte del 50%, i a partir del curs 2026/27 les persones amb discapacitat reconeguda no paguen les taxes públiques de matrícula. En les famílies, la cura dels infants, l’habitatge, els àpats, els materials i el transport poden modificar força el pressupost. La prestació familiar per fill a càrrec equival al 10% del valor individual de la LECS; l’import estudiat per al 2025 era de 144,73 € mensuals per infant o de 173,68 € en cas de discapacitat, però no s’ha pogut acreditar una actualització per al 2026. Les guarderies autoritzades cobren imports diferents segons el proveïdor i la parròquia i poden exigir un copagament. Els ajuts socials es tramiten a través dels treballadors socials o de l’oficina d’atenció local (CAP) després d’una valoració socioeconòmica. El proveïdor de telecomunicacions Andorra Telecom cobra el 2026, per exemple, 41 € al mes per fibra de 500 Mbit/s, 51 € per 1 Gbit/s i 58 € per 2 Gbit/s; l’encaminador costa 2 € mensuals addicionals. Els plans de mòbil costen, per exemple, 8 € per 3 GB, 18 € per 15 GB, 28 € per 50 GB amb itinerància i 48 € per 100 GB. Una targeta de prepagament amb 12 GB i 100 minuts costa 20 € al mes, i activar una línia nova costa 15 €. Cal consultar a part les trucades internacionals i la itinerància. Les despeses d’oci a Andorra depenen molt de la neu i els esports de muntanya, l’esport, la cultura, l’estació i el proveïdor. L’Andorra Pass 2026/27 costa 539 € amb la promoció per a residents i 609 € al preu ordinari; els preus per a infants i persones grans depenen de l’edat i la situació. El bitllet d’anada i tornada del telefèric Funicamp costa 16 € l’estiu de 2026, o 22 € si s’hi afegeix un trajecte en 4x4. Les activitats esportives extraescolars organitzades pel Govern costen 15 € per trimestre. Com que no s’ha pogut acreditar un total mensual nacional oficial, el pressupost s’ha de calcular per a cada partida individual. El lloguer, la calefacció, el cotxe privat, la cura dels infants i l’oci són particularment incerts; l’autobús gratuït pot reduir força les despeses bàsiques de mobilitat. Per tant, una estimació fiable requereix definir un perfil concret de la llar i obtenir les dades actuals del contracte de lloguer, l’energia, la cura dels infants i les despeses estacionals.
Cost de la vida a Andorra
El cost de la vida a Andorra depèn sobretot del lloguer, l’energia, la mobilitat i les despeses de la llar. La sanitat, l’educació, la cura dels infants, les comunicacions i l’oci també afecten el pressupost segons la llar. Una estimació realista depèn del tipus d’habitatge, la mida de la llar, l’ús del cotxe i l’estació de l’any. No s’ha pogut acreditar cap total mensual nacional oficial.
VivAVia can make mistakes. Check important information.

