Vida familiar a Andorra

El marc jurídic de les relacions familiars a Andorra regula, entre altres qüestions, la filiació, la responsabilitat parental, el matrimoni, la unió estable de parella, la manutenció, les cures i la protecció dels infants. Les responsabilitats es reparteixen entre el Govern d’Andorra (Govern d’Andorra), el Registre Civil (Registre Civil), la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), els tribunals, els serveis socials i els set comuns (Comuns); no hi ha una única autoritat de família. La Llei qualificada 30/2022 de la persona i de la família (Llei 30/2022 qualificada de la persona i de la família) estableix un marc central de dret de família. Tanmateix, les qüestions d’herència i de dret civil general pertanyen principalment a l’àmbit del dret civil. El matrimoni civil comença amb l’obertura d’un expedient al Registre Civil. En general, els certificats necessaris no poden tenir més de tres mesos; els documents estrangers poden requerir traducció oficial o legalització. Totes dues persones promeses compareixen i signen. Un matrimoni celebrat a l’estranger en què almenys un dels cònjuges és andorrà s’inscriu a Andorra. Per constituir una unió estable cal ser major d’edat, no tenir els vincles familiars prohibits i acreditar una convivència estable, pública i ininterrompuda d’almenys un any o tenir un fill en comú. Almenys una de les dues persones ha de tenir nacionalitat andorrana o residència legal, efectiva i permanent a Andorra. No es permet tenir alhora un matrimoni o una unió registrada amb una altra persona, i la unió s’ha d’inscriure. Els naixements a Andorra s’han de comunicar al Registre Civil en un termini de 15 dies. Un naixement ocorregut a l’estranger s’inscriu primer al país de naixement i després es transcriu a Andorra si un dels progenitors té nacionalitat andorrana o si almenys un hi té la residència principal o permanent. Si els progenitors no estan casats, pot caldre un reconeixement conjunt de la filiació legal (filiació). Les adopcions les gestiona el Servei d’Adopcions (SEA). Les persones sol·licitants necessiten residència legal i efectiva; hi poden optar les parelles casades, les unions estables inscrites, les parelles de fet i les persones individuals. En general, les parelles han d’acreditar almenys cinc anys de matrimoni, inscripció o convivència. El procediment inclou formació i una avaluació de la idoneïtat psicosocial i socioeconòmica. Les adopcions internacionals les gestiona exclusivament el servei d’adopcions. L’acolliment i l’adopció són diferents: una família acollidora presta atenció temporal o durant un període més llarg, però no substitueix automàticament la família biològica legal. Segons la informació del Govern per al 2026, en cas de naixement, la persona que dona a llum té dret a un total de 20 setmanes i el segon progenitor, a sis. La prestació del segon progenitor augmenta dues setmanes cada any i està previst que arribi a 20 setmanes el 2033. Sis setmanes per al primer progenitor i dues per al segon són intransferibles i obligatòries; les famílies monoparentals poden acumular-les. En cas d’adopció o acolliment, el total és de 24 setmanes el 2026 i ha d’augmentar fins a 38 setmanes el 2033, quan es preveu repartir-les en 19 setmanes per progenitor. Algunes pàgines antigues de la Caixa Andorrana de Seguretat Social encara indiquen dues setmanes; en presentar la sol·licitud i avisar l’ocupador, són determinants la norma d’aplicació vigent i el formulari vàlid. La Llei 6/2026 pot canviar la durada o el repartiment de la prestació per adopció. Després de més de tres anys de feina, pot ser possible demanar una excedència no remunerada d’un mes a dos anys per naixement, adopció o acolliment, o per tenir cura d’un familiar fins al segon grau que estigui malalt, tingui una discapacitat o sigui dependent. Les escoles bressol i els serveis d’atenció a domicili autoritzats faciliten la conciliació familiar i laboral, però sovint són finançats parcialment per la persona usuària. La prestació familiar per fill a càrrec dona suport a famílies amb almenys un fill si compleixen els límits d’ingressos i patrimoni. La sol·licitud es presenta pel servei electrònic del Govern i la informació es revisa cada any. Com a referència, per al 2025 es va indicar un 10 per cent del valor individual de les LECS al mes, amb un 20 per cent addicional per a un fill amb discapacitat. En presentar la sol·licitud, cal comprovar el llindar d’ingressos i l’import vigents. El reconeixement de família nombrosa (família nombrosa) comença generalment a partir de tres fills; el de família monoparental (família monoparental) es pot concedir, entre altres situacions, a progenitors sols, separats, vidus, sense manutenció percebuda o en situació de violència. Tots dos reconeixements poden donar dret a prestacions i descomptes, però no generen automàticament un pagament en efectiu. Per als infants i adolescents de 0 a 18 anys, el Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (SEAIA) ofereix suport públic gratuït en casos de risc greu o amenaça al benestar del menor. Els riscos lleus o moderats els atén inicialment el servei social d’atenció primària o l’Àrea d’Atenció a les Persones i les Famílies. Les mesures van des de l’assessorament i la intervenció familiar fins al suport i la supervisió, i poden incloure una separació temporal de la llar. El Servei Especialitzat d’Acolliment Familiar (SEAF) examina primer si és possible l’acolliment per part de la família extensa (família extensa); després es poden valorar altres famílies acollidores. Les persones acollidores han de tenir almenys 25 anys i residència legal. El servei d’acolliment familiar proporciona preparació, assessorament, suport i ajut econòmic. Després d’una separació, les persones progenitores poden recórrer voluntàriament al Servei de Mediació i Orientació per arribar a un acord. El servei ofereix assessorament jurídic i social, i suport per formular acords, però no substitueix una decisió judicial. La Batllia o el tribunal competent decideix, quan cal, sobre el divorci, la responsabilitat parental, la residència del menor, les visites i la manutenció. El Servei Tècnic de Punt de Trobada (STF) organitza visites, trobades supervisades o lliuraments quan cal després d’una separació, un divorci, una adopció, un acolliment o una tutela. El contacte d’un infant amb els progenitors o altres familiars es regeix pel seu interès superior i es pot limitar si li és perjudicial. En casos de violència familiar o domèstica, el Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència Domèstica i Familiar (SAVVDF) ofereix ajuda encara que no s’hagi presentat una denúncia i la persona afectada no hagi posat fi a la convivència. El número gratuït i confidencial 181 està disponible les 24 hores de cada dia; en cas d’emergència immediata, es pot trucar a la policia al 110. L’atenció a domicili, l’assistència personal, les tasques domèstiques, el descans de les persones cuidadores i els serveis de dia o residencials es presten a través dels serveis d’atenció domiciliària i suport social (SAD) i dels serveis socials. L’accés requereix una avaluació de les necessitats, per exemple, per part del cos d’avaluació de necessitats (COVASS) o del cos d’avaluació de la discapacitat (CONAVA). Sovint s’aplica una aportació de la persona usuària; hi pot haver excepcions en casos de gran dependència. Les prestacions de viduïtat, orfenesa i defunció de la Caixa Andorrana de Seguretat Social proporcionen més suport econòmic després d’una defunció.