Història d’Andorra

Les troballes arqueològiques documenten l’ús del territori andorrà des de la prehistòria. A la Balma de la Margineda, les troballes indiquen ocupació estacional per a la caça fa uns 14.000 anys. Altres excavacions van del període epipaleolític, cap al 10.000 aC, fins al neolític antic, cap al 5.000–4.000 aC; l’agricultura i la ramaderia es van estendre a partir d’aproximadament el 6.000 aC. Jaciments com la Feixa del Moro, prop de Juberri, la Dama de Segudet i la metal·lúrgia del Cedre mostren l’evolució de les comunitats sedentàries. La cronologia de la Margineda es va modificar arran d’una revisió del radiocarboni, ja que només es consideren fiables tres de les 10 datacions antigues. El Roc d’Enclar documenta l’ús durant l’edat del bronze, cap al 1.800–1.500 aC. Durant l’edat del ferro, la transhumància i la iberització tardana van influir en la regió. La identificació dels andosins amb Andorra continua sent incerta. La romanització va començar cap al segle II aC i va continuar a la regió fins al segle XII dC; estudis arqueològics més recents complementen les interpretacions històriques anteriors. Després de la caiguda del poder romà, Andorra quedava a la zona de transició entre els territoris visigots i francs. En conseqüència, el Roc d’Enclar va adquirir una funció defensiva. El primer document conegut és de 843 i registra una donació de Carles el Calb a Sunifred. En canvi, la suposada fundació per Carlemany el 805 pertany a la tradició i no està avalada per cap document corresponent. Als segles X i XI, els governants laics i eclesiàstics compartien influència; els bisbes d’Urgell van ampliar la seva posició. El domini eclesiàstic es va consolidar el 1133 i, el 1162, les parròquies el van reconèixer. Els acords de 1278 i 1288 van establir el govern compartit del bisbe d’Urgell i el comte de Foix. Entre altres aspectes, regulaven la justícia, les obligacions militars i les exaccions, i constitueixen el punt de partida històric del posterior principat i coprincipat. L’acta publicada del Consell General data de 1289. El Consell de la Terra no es va inventar de nou el 1419; aleshores es va legitimar legalment i consolidar organitzativament. Els representants elegits (Síndics) feien de mitjancers entre la població i els governants i participaven en exaccions com la quèstia tradicional. Al segle XV, la línia dels comtes de Foix va passar a la dinastia navarresa. El dret de patronatge de 1523 va vincular més estretament el bisbat d’Urgell a la política dels Habsburg. Després que Enric IV de França pugés al tron el 1589, els drets compartits francesos es van mantenir; el 1607 es van incorporar al domini de la corona francesa. Les guerres, l’allotjament de tropes i la pressió sobre els subministraments van afectar especialment Andorra entre aproximadament 1600 i 1720, mentre alhora es desenvolupava una pràctica de neutralitat. La compilació jurídica de 1748 (Manual Digest de les valls neutres d’Andorra) va codificar l’ordre heretat, però també reflectia el poder de les elits i les desigualtats existents. La compilació escrita complementària de 1762 (Politar Andorrà) va ampliar aquest ordre. La Revolució Francesa va interrompre les relacions amb França el 1789; el 1793 la República va rebutjar inicialment els drets compartits anteriors, abans que Napoleó els restablís el 1806. La reforma electoral de 1866 va ampliar el dret de vot a tots els caps de casa i va reforçar el paper del Consell General, que comptava amb 24 consellers. Les escoles per a nenes de Canillo i les escoles franceses de Sant Julià i Andorra la Vella mostren la transformació de l’educació a finals del segle XIX i principis del XX. Alhora, l’ovella, les fargues tradicionals i l’economia tèxtil van perdre pes, mentre augmentaven l’emigració i la pressió per modernitzar-se. L’empresa hidroelèctrica i d’infraestructures FHASA va obtenir una concessió el 27 de març de 1929 i es va constituir el 5 de març de 1930. El contracte de 75 anys per a l’energia hidroelèctrica i les infraestructures va donar feina a uns 1.200 treballadors. El 21 de març de 1931 això va desembocar en el primer moviment de vaga modern, i el 15 de maig de 1931 es va crear el primer cos de policia, amb cinc agents i un cap. La Revolució d’Andorra de 1933 va introduir el sufragi universal masculí a partir dels 25 anys; a l’agost hi va entrar la Gendarmeria francesa. La Guerra Civil espanyola va provocar moviments de refugiats i una crisi de subministraments entre 1936 i 1939. Durant la Segona Guerra Mundial, Andorra va mantenir la neutralitat entre 1939 i 1945; alhora, refugiats, evacuats i persones que ajudaven altres a fugir utilitzaven xarxes transfrontereres. A partir dels anys cinquanta va créixer el sector dels serveis i el turisme de masses va començar als anys seixanta. Entre 1970 i 1999 es van expandir molt el turisme, el comerç minorista i el sector financer, mentre augmentava la urbanització. El Consell Executiu es va crear el 1981. La Constitució es va aprovar en referèndum el 14 de març de 1993 i es va promulgar el 28 d’abril de 1993. Andorra va ingressar a les Nacions Unides el 28 de juliol de 1993 i al Consell d’Europa el 1994. Entre 2000 i 2019, l’evolució va estar marcada per l’harmonització internacional de normes i una integració més estreta amb Europa; la crisi mundial de 2008 es va superar el 2014 o el 2015. Al llarg de tots els períodes, la situació muntanyosa d’Andorra va influir en el trànsit entre les regions pirinenques, la migració ramadera, el comerç, les fugides i la neutralitat. La gestió comunal de les terres està documentada des de fa almenys 700 anys. La vall del Madriu-Perafita-Claror abasta 4.247 hectàrees, aproximadament el nou per cent del territori del país, i combina pastures, boscos, feixes, camins i una farga catalana. Quatre comuns en gestionen l’àrea; la UNESCO la va inscriure a la Llista del Patrimoni Mundial el 2004, després que la llei de protecció de 2003 i les zones protegides establertes el 2005 i el 2006 n’haguessin posat les bases. Hi ha un pla de gestió vigent des del 28 de desembre de 2011. Per a la recerca històrica, l’Arxiu Nacional d’Andorra, el Ministeri de Cultura, el servei de Patrimoni Cultural i el Consell General són punts de contacte centrals. historia.ad i els serveis en línia del Govern són d’accés lliure. A l’Arxiu Nacional, les persones usuàries externes de 18 anys o més poden fer recerca; les de 16 a 18 anys necessiten anar acompanyades d’un pare, una mare o un tutor legal. Cal presentar el carnet de recerca o un document d’identitat; l’accés als originals és limitat i no es poden presentar més de tres sol·licituds alhora. No es fan préstecs; les reproduccions es regeixen per la normativa. Els fons del Govern poden quedar tancats durant 30 anys per motius de protecció. Per tant, la història d’Andorra es reconstrueix a partir de relats, documents, datacions arqueològiques i fonts institucionals. El Projecte Digital del Consell General de 2023 va publicar 19 documents de 1289 a 1419 i mostra que la pràctica parlamentària existia molt abans de 1419.