A Andorra, el català, anomenat català en aquesta llengua, és la llengua pròpia i oficial del país (llengua pròpia i oficial). L’article 2(1) de la Constitució i la Llei 6/2024 n’estableixen l’estatus oficial. Les lleis, els reglaments, els documents públics i els procediments judicials es tramiten en català. Les institucions públiques, els serveis sanitaris i socials, les professions regulades, les empreses, els comerços, les associacions i les instal·lacions esportives han de fer accessibles els seus serveis en català en la mesura que preveu la llei. Els hotels, els restaurants, els bars i les cafeteries utilitzen el català als menús i en l’atenció; als rètols comercials i a la publicitat, el català té prioritat, mentre que es poden permetre altres llengües com a complement segons els requisits aplicables. Segons la seva funció, el personal del sector públic necessita competències orals i escrites en català. En general, el personal saluda en català i només canvia de llengua quan l’altra persona no pot comunicar-se amb fiabilitat altrament. Les empreses que executen contractes públics també utilitzen el català en complir-los. Per tant, qualsevol persona que faci ús d’una oficina pública, un servei sanitari o social o un comerç té dret a rebre atenció en català. Andorra té una varietat lingüística catalana pròpia, coneguda com a varietat lingüística andorrana (variant lingüística andorrana). S’estudia i es protegeix legalment; l’Institut d’Estudis Catalans la classifica dins l’àrea dialectal del català occidental. Algunes característiques andorranes s’inclouen al diccionari DIEC2 (DIEC2). No hi ha cap estàndard oficial separat del català general. El paisatge lingüístic quotidià és plurilingüe. En una enquesta de l’ARI de 2022 a residents de més de 14 anys, el 63,7% va dir que normalment utilitzava el català, el 48,6% el castellà, el 6,6% el portuguès i el 5,7% el francès. Quan se’ls va preguntar per la seva identificació lingüística, el 53,4% va esmentar el català, el 38,5% el castellà, el 12,3% el portuguès, el 6,5% el francès, el 2,4% l’anglès i el 4,9% altres llengües. Es podien donar diverses respostes, de manera que les xifres sumen més del 100%. El castellà té el nivell general de coneixement més alt; el català va obtenir una puntuació mitjana de 8,3 sobre 10, 0,3 punts més que a l’onada anterior de l’enquesta. El sistema educatiu té tres sistemes principals: l’andorrà, l’espanyol i el francès. En el sistema andorrà, el català és la llengua d’ensenyament. Les escoles estrangeres i els centres educatius han de proporcionar informació pública i contactes en català i oferir els cursos de català requerits. Les institucions gestionades públicament o amb suport estatal necessiten un pla lingüístic amb aquesta finalitat. La Formació Andorrana (Formació Andorrana) també ensenya català, així com història, geografia, cultura i institucions andorranes. Durant el curs 2025/2026, hi havia 4.524 alumnes matriculats al sistema andorrà, 3.353 al sistema francès i 3.143 a l’espanyol. Els adults poden assistir a cursos públics gratuïts de català en cinc Centres de Català (Centres de Català). Hi ha autoaprenentatge guiat i cursos virtuals. Els exàmens oficials van de l’A1 al C2 segons el Marc europeu comú de referència per a les llengües; la informació consultada no indicava cap taxa d’examen. Les places dels cursos poden ser limitades. Alguns residents estrangers també estan subjectes a requisits lingüístics quan renoven un permís de residència i treball. Segons les normes de quota, des de l’octubre de 2025 el requisit per a la primera renovació és l’A1 i, per a la segona, l’A2; les persones que van entrar el 2024 poden fer un curs bàsic de 30 hores per a la primera renovació. Segons la situació documentada, altres tipus de permisos només s’incorporaran gradualment a partir de 2029. Els certificats i les exempcions es tramiten mitjançant procediments governamentals. El Govern d’Andorra, el Departament de Política Lingüística i les administracions parroquials (Comuns) duen a terme les tasques centrals de política lingüística. El Servei de Política Lingüística (Servei de Política Lingüística) assessora, respon consultes, gestiona queixes i pot iniciar una inspecció per part de les autoritats responsables. Es pot presentar una queixa formal, entre altres vies, a catala@govern.ad o a l’oficina del servei competent. El programa de voluntariat lingüístic (Voluntariat per la llengua) aparella persones perquè practiquin; el 2024/2025 hi havia 155 parelles actives i més de 2.500 persones hi han participat des de 2005. Una trobada sol durar aproximadament una hora per setmana. Els mitjans públics utilitzen el català en l’oferta de programes i la publicitat i promouen el patrimoni lingüístic d’Andorra. En esdeveniments internacionals es pot utilitzar la llengua de l’organitzador, però les comunicacions finançades públicament també han de tenir una versió en català. Les biblioteques, els centres culturals, els museus i els programes culturals i esportius promouen el català; en les activitats públiques de lleure i esport, en general és la llengua d’ús, excepte quan s’aprèn una llengua estrangera. El Pla d’acció nacional per la llengua 2026–2028 (Pla d'acció nacional per la llengua 2026–2028) inclou formació gratuïta per a adults, nous centres, més català a les escoles, contingut digital i formació lingüística per a empreses. Aquestes mesures s’estan aplicant i no representen un èxit ja assolit.
La llengua a Andorra
El català és l’única llengua oficial de l’Estat andorrà i és present en l’administració, l’educació, la justícia, els serveis públics, el comerç, la cultura i els mitjans de comunicació. El castellà, el portuguès i el francès s’utilitzen àmpliament, però no tenen el mateix estatus oficial. La varietat lingüística catalana d’Andorra està protegida per llei, però no constitueix un estàndard oficial separat.
VivAVia can make mistakes. Check important information.