Relacions romàntiques a Andorra

A Andorra, entre els termes locals habituals hi ha parella per referir-se a les persones que formen una parella, parella de fet i unió estable de parella per a una unió estable no matrimonial, convivents per a les persones que conviuen i exparella per a una antiga parella. Les cites i les relacions no matrimonials ordinàries són principalment informals. No hi ha cap registre estatal de cites, servei de cerca de parella ni equivalència governamental general per a les relacions romàntiques, i una parella no registrada no obté automàticament els drets del matrimoni o de la unió registrada. Una parella es pot casar per la via civil o canònica. El matrimoni civil té els mateixos requisits i efectes per a parelles del mateix sexe i de sexe diferent. En general, totes dues persones han de tenir almenys 18 anys, donar-hi el consentiment, no estar ja casades ni inscrites en una altra unió estable i no tenir un parentiu prohibit. El matrimoni crea deures recíprocs, com ara el respecte, l’ajuda mútua, la vida en comú, la fidelitat i la consideració de l’interès familiar. La parella acorda com cobrir les despeses de la llar; si no hi ha acord, les aportacions solen relacionar-se amb els ingressos i el patrimoni. Tots dos cònjuges poden respondre conjuntament de les necessitats ordinàries de la família, i cap d’ells no pot disposar lliurement del domicili familiar en solitari. El procediment de matrimoni civil comença amb un expedient previ al Registre Civil. Normalment, la parella hi compareix personalment, tot i que es pot aplicar un poder especial. Els documents habituals inclouen passaports o documents d’identitat, certificats de naixement i proves d’estat civil i residència. Els documents estrangers poden requerir legalització i traducció oficial. Un cop aprovat l’expedient, la cerimònia té lloc davant del comú o d’un notari. L’aprovació caduca al cap de sis mesos, mentre que a la pràctica se sol esperar que els certificats de naixement i d’estat civil tinguin una antiguitat màxima de tres mesos. La principal alternativa formal al matrimoni és la unió estable de parella. En general, exigeix que tots dos membres tinguin almenys 18 anys, no tinguin un parentiu prohibit ni estiguin casats o inscrits en una altra unió estable, i que convisquin de manera estable, pública i ininterrompuda com si estiguessin casats durant almenys un any o tinguin un fill en comú. Almenys una persona ha de ser andorrana o tenir residència legal, efectiva i permanent; un permís d’immigració temporal no és suficient. D’acord amb la Llei 9/2026 (Llei 9/2026), la unió s’integra al Registre Civil. L’expedient previ inclou proves d’identitat, naixement, estat civil i residència, una declaració jurada de convivència, declaracions de dos testimonis i un acord privat formalitzat davant de notari. La inscripció segueix el procediment legal de sis mesos. Els efectes entre els membres comencen amb la sol·licitud, mentre que els efectes davant de tercers comencen amb la inscripció registral; per tant, cal confirmar amb el Registre Civil el certificat vigent i els detalls d’aplicació. Les persones inscrites com a parella estable normalment mantenen la propietat i l’administració separades dels seus béns. L’acord privat pot regular els drets i deures personals i econòmics i la dissolució de la unió. En àmbits determinats, com els arrendaments, la seguretat social, l’assistència social i sanitària, la fiscalitat, el dret laboral i el dret de la funció pública, les unions estables registrades reben el mateix tracte que els matrimonis. Aquesta equiparació no s’estén automàticament a totes les situacions jurídiques. En general, la parella registrada pot utilitzar la via de reagrupament familiar, però ha de presentar una sol·licitud separada i complir condicions d’ingressos, habitatge i assegurança; el registre no concedeix per si sol la residència. Per a la intimitat cal consentiment. La informació penal vigent considera delicats els actes sexuals amb una persona menor de 14 anys i protegeix també les persones d’entre 14 i 17 anys quan hi ha una relació de superioritat o dependència. Un projecte governamental de 2026 proposa elevar l’edat de protecció a 16 anys, però aquí no es tracta aquesta proposta com una llei aprovada. El Servei Integral d’Atenció a la Dona i el SAAS ofereixen assessorament gratuït i confidencial sobre salut sexual i reproductiva, anticoncepció, planificació familiar, embarassos no desitjats i informació sobre la IVE, amb accés mitjançant cita al CAP i derivació posterior quan calgui. La violència d’una parella actual o anterior pot ser física, sexual, psicològica o econòmica; els serveis de protecció no exigeixen haver denunciat a la policia ni haver-se separat. SAVVDF dona suport a les persones afectades, incloses les persones LGTBIQ+ i els homes, amb assistència social, educativa, psicològica, jurídica i laboral, així com mediació per accedir a l’habitatge. El servei del 181 és gratuït i confidencial, i ofereix assessorament les 24 hores. En una emergència, contacteu amb la Policia al 110. SAVVG s’especialitza en l’atenció a dones i infants; també hi ha assessorament LGTBIQ+ a través del Servei d’Igualtat, juntament amb Diversand o Horitzons. La separació i el divorci matrimonial els gestiona el tribunal, normalment no abans de tres mesos després del casament, llevat que un risc greu justifiqui una excepció. Un conveni regulador o les mesures judicials poden abordar-ne les conseqüències pràctiques. La mediació del Servei de Mediació i Orientació d’Andorra la Vella és voluntària i confidencial, i ni participar-hi ni arribar a un acord és obligatori. Una promesa de matrimoni no és exigible; en circumstàncies limitades, una persona adulta pot recuperar despeses o obligacions causades per una negativa injustificada, subjecte a un termini de prescripció d’un any. Una unió estable registrada pot acabar per acord mutu, notificació unilateral demostrable, defunció o matrimoni. D’acord amb la Llei 9/2026, la dissolució s’inscriu al Registre Civil. Té efecte entre els membres des de l’acord o la recepció de la notificació i davant de tercers des de la inscripció; per registrar una nova unió estable, abans cal inscriure la dissolució de l’anterior. La liquidació de béns i les mesures familiars poden requerir un procediment davant del jutjat de família. La parella registrada supervivent pot tenir drets com la predetracció, l’any de viduïtat i la subrogació en el contracte de lloguer d’un arrendatari difunt. Les fonts oficials consultades no indicaven les taxes oficials del matrimoni o del registre de la unió estable; els honoraris notarials, les traduccions oficials, les legalitzacions i els documents poden comportar costos addicionals.