L’Estat d’Andorra

La Constitució vincula l’Estat i l’administració a l’estat de dret, la democràcia, l’estat del benestar, la legalitat, la seguretat jurídica i la prohibició de l’arbitrarietat estatal. Els drets fonamentals vinculen directament les autoritats públiques; les persones estrangeres que es troben legalment al país gaudeixen de les llibertats essencials. La llengua oficial és el català i la capital és Andorra la Vella. Els coprínceps (Coprínceps), el bisbe d’Urgell i el president de França, són un cap d’Estat conjunt i indivisible. Sancionen i promulguen les lleis, aproven determinades obligacions internacionals i exerceixen funcions constitucionals de nomenament i mediació. Els seus actes requereixen el referendament previst a la Constitució. El Consell General (Consell General) és el parlament unicameral. Té de 28 a 42 consellers; 14 escons s’assignen a escala nacional i 14 a través de les set parròquies. El parlament aprova les lleis i el pressupost estatal i supervisa el Govern (Govern). Les iniciatives legislatives poden provenir del Consell General o del Govern; els set consells comunals conjuntament o una desena part de l’electorat també poden presentar una proposició de llei. El Govern està format pel cap de Govern (Cap de Govern) i els ministres, determina la política nacional i internacional, dirigeix l’administració estatal i aprova reglaments. El Consell General elegeix el cap de Govern i els coprínceps el nomenen. Les set parròquies (Parròquies) són Canillo, Encamp, Ordino, la Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany. Els seus consells comunals (Comuns) són organismes públics autònoms amb pressupostos propis, facultats reguladores locals i competències que inclouen els padrons de població i electorals, les activitats empresarials, el cadastre, l’urbanisme, les vies públiques, la cultura, l’esport, els serveis socials i els serveis municipals. Els quarts i veïnats són unitats locals reconegudes tradicionalment. El Tribunal Constitucional resol les disputes de competències entre l’Estat i els consells comunals. Per als tràmits administratius, el portal central de serveis digitals (Servei de Tràmits) ofereix un catàleg en línia, consulta de l’estat dels tràmits i opcions per demanar cita. Segons el tràmit, n’és responsable un ministeri del Govern, un consell comunal (Comú) o una autoritat especialitzada. Un certificat digital (certificat digital) i la Cartera Digital (Cartera Digital) faciliten els tràmits digitals; l’ús de la Cartera Digital és voluntari. Les taxes, els terminis, els documents requerits i els recursos legals depenen del tràmit concret. Els actes administratius i les normes jurídiques poden ser revisats pels tribunals. El Govern prepara el projecte de pressupost. Les directrius polítiques s’estableixen abans del 15 de juliol, el projecte es presenta a l’òrgan parlamentari de control financer (Sindicatura) abans de l’1 de novembre i entra en vigor després de l’aprovació del Consell General i de la publicació al Butlletí Oficial (BOPA). Si no hi ha un nou pressupost, es prorroga automàticament el de l’any anterior. La llei del pressupost no pot crear impostos nous. El sistema tributari estatal inclou, entre altres, l’impost general indirecte (IGI), l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda dels no residents i els drets de duana; els consells comunals graven, entre altres, la propietat, els lloguers, la construcció, la ubicació i les activitats. El Consell General supervisa el Govern i l’execució del pressupost. El Tribunal de Comptes independent (Tribunal de Comptes) revisa la legalitat, l’eficiència i la transparència de les finances estatals, comunals i parapúbliques, així com el finançament dels partits i les candidatures. El Tribunal Constitucional (Tribunal Constitucional) vetlla per la Constitució, mentre que el Raonador del Ciutadà (Raonador del Ciutadà) rep queixes contra l’administració. Els tribunals ordinaris inclouen la Batllia (Batllia), el Tribunal de Corts (Tribunal de Corts) i el Tribunal Superior (Tribunal Superior). En casos de vulneració de drets fonamentals, el recurs judicial ordinari urgent pot, quan escaigui, donar lloc a un procediment constitucional davant el Tribunal Constitucional. Les lleis, els tractats i els actes estatals es publiquen al BOPA, l’òrgan oficial de publicació. Des de l’1 de gener de 2015, les publicacions digitals són autèntiques i tenen validesa jurídica; el Portal Jurídic (Portal Jurídic) ofereix gratuïtament textos legals consolidats. L’accés a la informació i la transparència es recolzen en UTAIP, el portal de transparència i CNAAD. El Ministeri de Justícia i Interior (Ministeri de Justícia i Interior) és responsable de la seguretat pública. La Policia d’Andorra (Policia d’Andorra) opera a tot el país en matèria de seguretat pública, investigació criminal, control fronterer i immigració. Andorra no té forces armades pròpies; les tasques de seguretat civil les duen a terme principalment la policia i la duana. Els telèfons d’emergència són el 110 per a la policia, el 112 per al rescat de muntanya, el 116 per al servei d’ambulàncies i el 118 per als bombers.