A Andorra no hi ha una única oficina nacional responsable de tot el medi ambient. El consell comunal (Comú) s’encarrega, entre altres coses, de la recollida de residus, els camins, el manteniment de les carreteres i els espais públics municipals i, segons el municipi, de la captació, el tractament i la distribució de l’aigua. Per tant, els canals de servei, les taxes i els horaris de recollida varien localment. El Govern d’Andorra (Govern d’Andorra) és responsable de la regulació nacional, les mesures, la informació sobre riscos i l’accés a la legislació aplicable a través del Butlletí Oficial (BOPA) i del Portal Jurídic (Portal Jurídic). Els estudis de planificació d’infraestructures avaluen, entre altres coses, el subministrament d’aigua potable, el tractament d’aigües residuals, la distribució d’energia, l’eliminació de residus i la gestió de terres i roques. La normativa d’edificació té en compte la reutilització de l’aigua de pluja, l’eficiència energètica, les energies renovables i l’ús racional de l’aigua potable. Això no crea un dret general d’accés a xarxes privades. La qualitat de l’aigua es controla a tot el país. El 2025, el 72% de les estacions de seguiment van registrar una qualitat fisicoquímica bona; la qualitat biològica era excel·lent o bona en el 94,5% de les estacions. Es tractava gairebé el 100% de les aigües residuals. Andorra té quatre depuradores al Pas de la Casa, a les zones nord-oest i nord-est, i al sud. La captació d’aigua per a consum humà requereix un permís o una inscripció, també en el cas de cases aïllades. Els butlletins mensuals i el balanç anual informen sobre la disponibilitat d’aigua i les possibles situacions d’escassetat. Segons l’assumpte, la competència correspon al Govern, al proveïdor d’aigua o al consell comunal pertinent. El 2025, el seguiment de l’aire va registrar una qualitat excel·lent o bona en el 85,9% de les estacions; els valors deficients o molt deficients van aparèixer en el 2,2%. Tres estacions fixes i dues de mòbils mesuren, entre altres contaminants, el diòxid de nitrogen, les partícules PM10 i PM2.5, l’ozó, el monòxid de carboni i el diòxid de sofre. El trànsit i la calefacció, així com les inversions tèrmiques hivernals, poden augmentar la contaminació. La pols sahariana pot causar episodis puntuals. L’ozó es controla especialment de maig a setembre, i la informació sobre el pol·len es publica setmanalment a aire.ad. Les mesures corresponen a l’estació respectiva i no garanteixen una qualitat determinada de l’aire a cada lloc de residència. El 2025, el 90% de les estacions de control del soroll es trobaven dins dels valors objectiu; el 7% se’n desviaven. Les fonts principals són el trànsit, les obres i alguns esdeveniments. El cadastre acústic (Cadastre sonor) de 2017 i 2018 identifica les zones de sensibilitat acústica. Les obres i la planificació d’esdeveniments poden requerir protecció contra el soroll o un estudi d’impacte acústic. Segons les circumstàncies, les queixes i l’aplicació de les normes corresponen al Govern o al consell comunal. També s’apliquen normes nacionals a l’enllumenat exterior: no es poden il·luminar directament els cursos d’aigua, els llacs i els estanys; els aparadors i la publicitat només es poden il·luminar fins a la 1 h, i les zones d’esquí només fins a les 22 h. Les noves instal·lacions poden utilitzar com a màxim 3.000 Kelvin i no poden emetre llum blanca; les carreteres, els camins, els parcs, els jardins i els aparcaments poden romandre il·luminats tota la nit per motius de seguretat. El Pla sectorial d’infraestructures verdes d’Andorra (Pla sectorial d’infraestructures verdes d’Andorra) connecta camins verds sense cotxes, nuclis urbans i proximitat als rius. El pla inicial comprèn 25 quilòmetres; ja s’ha completat la connexió de Sant Julià de Lòria a Ordino, mentre que s’està ampliant el tram oriental entre Encamp i Canillo. A Encamp, el 2025 es va documentar un camí per a vianants d’aproximadament 600 metres de llarg i uns dos metres d’ample, amb un cost de projecte de 368,150 euros. En general, els camins són d’accés públic, però l’accessibilitat real depèn del tram. Les qüestions relatives a les zones protegides, la biodiversitat i la natura corresponen al tema Natura. La Llei d’accessibilitat de 1995, modificada el 2017, i el Reglament d’Accessibilitat estableixen el marc jurídic per a camins, parcs i espais exteriors accessibles. La Comissió per al foment de l’accessibilitat, regulada el 2026, assessora el Govern, promou l’accessibilitat universal, avalua el compliment i emet informes cada tres anys. Quan hi ha limitacions topogràfiques o estructurals, pot ser necessària una solució alternativa proporcionada; l’avaluació concreta depèn de cada cas. Entre els riscos quotidians pertinents hi ha les inundacions, les pluges intenses, les allaus, les caigudes de roques, els moviments de vessant, la neu i la calor. El servei cartogràfic de riscos IDE Andorra (IDE Andorra) ofereix mapes de riscos, el servei meteorològic Meteo Andorra (Meteo Andorra) publica avisos, i Protecció Civil (Protecció Civil) organitza la prevenció, els plans, les evacuacions, les instruccions de protecció i les alertes. Les zones d’allaus es controlen a l’hivern; es poden fer desencadenaments preventius quan calgui. Els telèfons d’emergència són el 110 per a la policia, el 112 per a emergències generals, el 116 per a emergències mèdiques i el 118 per als bombers. Un pla personal d’emergència amb un equip d’emergència Catakit (Catakit) pot complementar la preparació. La planificació territorial implica el Govern, el Consell General (Consell General), els set consells comunals, les empreses, les associacions i la ciutadania. El pla ambiental ENPA 2021–2035 (ENPA 2021–2035) incorpora l’opinió pública, les zones fluvials, els paisatges i les infraestructures. Es poden obrir a consulta pública mapes de riscos i plans; la legislació aplicable és accessible gratuïtament al Butlletí Oficial i al Portal Jurídic. Ja s’ha utilitzat un pressupost participatiu per a projectes de construcció i manteniment territorial, però el seu abast depèn de les competències corresponents. La Llei 32/2022 (Llei 32/2022) vincula el desenvolupament territorial amb la capacitat real de les infraestructures d’aigua, aigües residuals, energia, residus i altres serveis. El juny de 2026 hi havia informes del Govern disponibles per a sis parròquies (Parròquies); encara faltaven dades complementàries d’Escaldes-Engordany. Després de l’aprovació dels consells comunals, cal modificar els respectius plans d’ordenació i urbanisme parroquial (POUP). Això no autoritza automàticament nous desenvolupaments, perquè també cal comprovar la planificació local i els requisits de llicència. Pel que fa als residus, l’objectiu és assolir una taxa de reciclatge del 65% dels residus municipals per al 2035. Se separen vidre, paper i cartró, envasos, residus orgànics, tèxtils, olis, aparells elèctrics usats, bateries, medicaments i residus de vehicles. El 2025 es van generar 51,092 tones de residus municipals; el paper i el cartró van constituir la fracció de reciclatge més gran. Des del 2026, el Govern s’ha fet càrrec per primera vegada del paper i el cartró de la recollida selectiva municipal. La separació, el mètode de recollida i els horaris depenen del consell comunal; no hi ha constància d’un model de taxes uniforme.
L’entorn local a Andorra
L’entorn quotidià d’Andorra està configurat per set consells comunals i el Govern d’Andorra. Les competències sobre espais públics, camins, residus, aigua i taxes locals varien segons el municipi, mentre que el Govern és responsable de les normes nacionals, el seguiment i la informació sobre riscos. Per valorar una ubicació, cal tenir en compte la infraestructura, la qualitat de l’aigua i de l’aire, el soroll, l’accessibilitat, la seguretat i els canvis territorials previstos.
VivAVia can make mistakes. Check important information.