Comunicació a França

El francès és la llengua principal que fan servir els serveis públics, els llocs de treball, les botigues, les escoles i els proveïdors d’atenció sanitària. També s’hi parlen llengües regionals i internacionals, però no es pot donar per fet que hi hagi suport en una altra llengua. Normalment, una interacció comença amb bonjour o bonsoir, seguit d’una petició. Merci, s’il vous plaît i au revoir contribueixen a fer educats fins i tot els intercanvis breus. El francès distingeix entre el tractament formal vous i el familiar tu. Vous és l’opció més segura per començar amb desconeguts, funcionaris i contactes professionals, tret que l’altra persona proposi una altra cosa. Les trucades telefòniques continuen sent importants per a les cites i els serveis locals. Digueu a poc a poc el vostre nom, el motiu de la trucada i qualsevol número de referència, i demaneu a la persona que repeteixi la informació quan calgui. El correu electrònic és útil per enviar documents i deixar-ne constància. Un assumpte clar, una explicació breu, el nom complet, les dades de contacte i el número de referència faciliten la gestió del missatge. Les cartes postals encara són importants per als contractes i els assumptes oficials. Les adreces franceses normalment indiquen primer el destinatari, després les dades del carrer, el codi postal i el municipi. Els comptes en línia sovint requereixen una adreça de correu electrònic estable i una contrasenya segura. Els missatges fraudulents poden imitar organitzacions de confiança; per això, convé tractar amb cautela els enllaços inesperats i les peticions de dades secretes. La manera de comunicar-se varia segons la persona i la situació. Fer una pregunta directa i educada sol ser millor que basar-se en estereotips sobre el comportament francès.