Habitatge a França

Un habitatge de lloguer s’anomena logement i el contracte de lloguer, bail. Els habitatges es poden llogar directament a un propietari o a través d’una agència immobiliària anomenada agence immobilière. Un expedient de sol·licitud de lloguer acostuma a contenir informació d’identitat, ingressos, feina, estudis i avalador. Comparteix només els documents pertinents, preferiblement per un canal segur. El loyer és el lloguer, mentre que les charges són despeses addicionals de l’edifici o dels serveis. Els subministraments, internet, aparcament, calefacció i altres conceptes poden estar inclosos, calcular-se de manera estimada o contractar-se per separat. El dépôt de garantie és una fiança. És diferent del lloguer, les despeses d’agència, els pagaments avançats o el compromís d’un avalador. Un état des lieux registra l’estat de l’habitatge quan el llogater hi entra i quan en surt. Les anotacions detallades i les fotografies datades ajuden a demostrar quins danys o defectes ja hi havia. Normalment, els llogaters necessiten una assegurança de la llar que cobreixi els riscos del lloguer. La pòlissa, l’adreça assegurada, la data d’inici, les exclusions i el justificant de cobertura han de correspondre al contracte de lloguer. Les responsabilitats de reparació i manteniment es reparteixen entre el llogater i el propietari segons el tipus i la causa del problema. Cal informar de seguida i deixar constància dels perills urgents, els danys per aigua o les avaries greus. L’habitatge social s’anomena habitualment logement social o HLM i segueix un sistema propi de sol·licitud i adjudicació. La demanda i els temps d’espera varien molt segons el lloc i la situació de cada llar.