Medi ambient a Itàlia

El medi ambient d’Itàlia està marcat pels Alps, els Apenins, llargues costes, illes, planes, ciutats i zones agrícoles. Per això, les condicions poden variar molt entre les valls del nord, les grans zones urbanes, els pobles de l’interior i les costes mediterrànies. El terme italià medi ambient (ambiente) inclou tant el món natural com l’entorn humà. La política ambiental connecta la protecció de la natura amb la salut pública, l’ús del sòl, l’energia, el transport, l’agricultura, la indústria i la gestió dels residus. Les responsabilitats es divideixen entre diversos nivells. L’Estat estableix el marc general, les regions organitzen serveis i plans importants, i els municipis (comune) gestionen moltes qüestions locals, com els residus domèstics i els espais públics. La separació dels residus s’anomena habitualment recollida selectiva (raccolta differenziata). Les categories habituals inclouen el paper, el vidre, els envasos de plàstic i metall, els residus orgànics i els residus no reciclables, però els colors i els mètodes de recollida poden variar segons el municipi. L’aigua és essencial per a les llars, l’agricultura, la indústria, els rius, els llacs i les zones humides. Estalviar aigua i evitar la contaminació és especialment important allà on els estius són secs o les precipitacions són irregulars. La qualitat de l’aire està influïda pel trànsit rodat, la calefacció, la indústria, la geografia i el temps. Algunes planes i valls tancades poden retenir la contaminació a prop del terra, mentre que caminar, anar en bicicleta, utilitzar el transport públic i disposar d’una calefacció eficient pot reduir les emissions locals. Itàlia també afronta pressions ambientals derivades de les inundacions, la sequera, la calor, els incendis forestals, l’erosió costanera i els vessants inestables. Una bona planificació del territori, el manteniment dels cursos d’aigua, uns sòls saludables, les alertes primerenques i la preparació de les llars ajuden a reduir els danys. La protecció ambiental crea oportunitats per a ciutats més netes, llars més saludables, energies renovables, treballs de reparació, agricultura sostenible i ocupació verda. Entre les seves limitacions hi ha la capacitat local desigual, les infraestructures antigues, els usos del sòl en conflicte i la necessitat d’una cooperació a llarg termini.