La religió a Itàlia

El catolicisme romà ha influït profundament en el calendari, l’arquitectura, l’art, les institucions i les celebracions locals d’Itàlia. La seva visibilitat cultural no vol dir que tots els italians creguin o practiquin de la mateixa manera. Les parròquies (parrocchie) poden organitzar celebracions religioses, obres benèfiques, activitats juvenils, festes i espais de trobada. La seva importància varia entre comunitats i famílies. La Ciutat del Vaticà és un estat sobirà separat situat dins de Roma i seu central de l’Església catòlica romana. Està estretament vinculada a la història i la vida quotidiana italianes, però legalment no forma part d’Itàlia. A Itàlia també hi ha comunitats jueves amb una llarga trajectòria i moltes comunitats ortodoxes, protestants, musulmanes, hindús, budistes i d’altres religions. La migració i els canvis socials han fet aquesta diversitat més visible. Algunes persones són laiques, atees, agnòstiques, espirituals en privat o vinculades a la religió principalment pels costums familiars. D’altres practiquen la pregària, el culte, pautes alimentàries o de vestimenta, o l’estudi religiós de manera regular. Els bateigs, les primeres comunions, les confirmacions, les noces, els funerals, les festivitats de sants i les processons poden tenir significat religiós i social. Una persona pot participar en una celebració familiar sense compartir totes les seves creences. Els edificis religiosos tenen finalitats i costums propis. La vestimenta adequada, el silenci, les zones restringides i les normes sobre menjar o fotografia poden variar entre esglésies, sinagogues, mesquites, temples i centres comunitaris. La llibertat de consciència permet a les persones mantenir, canviar, expressar o rebutjar creences religioses dins del marc jurídic general. Per conviure amb respecte, cal preguntar a les persones quines són les seves necessitats en comptes de basar-se en etiquetes.