Les llengües a Portugal

La llengua principal de Portugal és el portuguès, anomenat português o língua portuguesa. S’utilitza a les escoles, l’administració pública, la majoria dels serveis i els mitjans de comunicació nacionals. El portuguès de Portugal té una pronunciació, un vocabulari i unes expressions quotidianes propis. Les persones que coneixen el portuguès brasiler normalment poden comunicar-se, però poden notar diferències d’accent, vocabulari, convencions ortogràfiques i usos formals. El mirandès, anomenat mirandês, es parla principalment a la zona de Miranda do Douro. Té una importància cultural i regional reconeguda i pot aparèixer en l’educació local o en la vida comunitària. Moltes famílies de Portugal parlen una altra llengua a casa. Entre les llengües familiars habituals hi pot haver llengües de països lusòfons, d’Europa, d’Àfrica, d’Àsia i d’altres parts del món. L’anglès s’aprèn àmpliament com a llengua estrangera, sobretot en l’educació, el turisme, la tecnologia i els negocis internacionals. Es poden ensenyar altres llengües estrangeres segons l’escola, el curs o les necessitats personals. La competència lingüística té diversos components, com ara escoltar, parlar, llegir i escriure. Una persona pot entendre el portuguès quotidià i, tot i així, necessitar ajuda amb cartes oficials, el llenguatge escolar o el vocabulari professional. El portuguès és important per tractar de manera autònoma amb metges, escoles, oficines, propietaris i empresaris. Alhora, les llengües familiars són valuoses per a les relacions familiars, la identitat, la cultura i la comunicació transfronterera. Un bon primer pas és fixar-se un objectiu pràctic, com ara gestionar una reunió escolar o una conversa de feina, i practicar cada dia frases útils. Combineu l’escolta, la parla, la lectura i l’escriptura en lloc de confiar només en llistes de paraules memoritzades.