Natura a Portugal

Portugal té diverses regions naturals perquè el clima i el relleu varien del nord al sud i entre el territori continental i les illes. El nord és generalment més verd i atlàntic, l’interior té muntanyes i àmplies zones rurals, i el sud sol ser més càlid i sec. Madeira i les Açores tenen hàbitats insulars amb moltes espècies singulars. La natura portuguesa inclou costes, dunes, estuaris, llacunes, rius, aiguamolls, boscos, matollars, prats, terres de conreu, coves i zones d’alta muntanya. Alguns llocs han estat modelats per les persones durant molts segles, com ara els paisatges de roure surer, les oliveres, les vinyes i els vessants en terrasses. Per això, un paisatge pot ser natural i cultural alhora. A Portugal s’utilitzen diverses denominacions per als espais protegits. Un Parque Nacional és un espai protegit de gran importància, mentre que un Parque Natural protegeix un paisatge més ampli on les persones poden viure i treballar. Una Reserva Natural ofereix una protecció estricta a un hàbitat o una espècie més concreta, i una Paisagem Protegida preserva un paisatge valuós. Alguns hàbitats també formen part de la xarxa europea Natura 2000. La protecció no sempre vol dir que la gent no hi pugui accedir. Cada espai té normes pròpies per caminar, acampar, fer foc, recollir plantes, pescar, conduir, portar-hi gossos i utilitzar l’aigua. Els camins, els senyals, els centres de visitants i els avisos locals ajuden a saber què s’hi permet, però les condicions també poden canviar pel risc d’incendi, les tempestes, les tasques de restauració o la protecció dels animals. A Portugal hi ha moltes espècies d’ocells, mamífers, rèptils, amfibis, peixos, insectes i plantes. En són alguns exemples els suros i les alzines, els pins i els ginebres, els dofins, els ocells marins, les cigonyes, els rapinyaires, els conills salvatges, les llúdrigues, els camaleons en hàbitats adequats del sud i les plantes insulars que no es troben enlloc més. Les espècies autòctones comparteixen l’espai amb els conreus, els animals domèstics, les espècies introduïdes i les persones. El mar és una part important de la natura portuguesa. Els hàbitats costaners inclouen costes rocoses, platges, dunes, maresmes salines, praderies marines, estuaris i aigües mar endins. Aquests llocs sostenen les cadenes alimentàries i protegeixen les costes, però els poden perjudicar el trepig, les deixalles, la contaminació, el desenvolupament mal gestionat i les molèsties durant les èpoques de cria. Els incendis forestals, la sequera, les espècies invasores, la pèrdua de sòl, la pressió sobre l’aigua, la fragmentació dels hàbitats i el canvi climàtic poden posar en tensió els ecosistemes portuguesos. L’abandonament rural també pot canviar els paisatges perquè els matollars s’hi estenen, mentre que l’ús intensiu del sòl pot reduir-ne la diversitat. Una gestió saludable sovint requereix un equilibri entre la conservació, l’agricultura, la silvicultura, el turisme, la pesca, l’habitatge i els mitjans de vida locals. Les persones poden contribuir a protegir la natura seguint els camins senyalitzats, enduent-se les deixalles, portant els gossos lligats quan sigui obligatori, evitant els incendis forestals, no recollint animals ni plantes silvestres i observant la fauna en silenci. També poden triar productes locals de paisatges gestionats adequadament, reduir el malbaratament d’aigua i energia, plantar espècies autòctones adequades i comunicar la presència d’animals ferits o de danys ambientals al servei local corresponent.