Ocupació a Espanya

L’ocupació a Espanya s’anomena habitualment empleo o trabajo por cuenta ajena. L’empresa organitza la feina i la persona treballadora exerceix les funcions acordades a canvi d’una remuneració. Un contracte de treball s’anomena contrato de trabajo. Hi identifica les parts i ha d’especificar les condicions essencials, com ara el lloc de treball, el centre de treball, la jornada, el salari, la data d’inici i la modalitat contractual. La contractació indefinida s’anomena contratación indefinida. Els contractes de durada determinada només es permeten en els casos adequats, mentre que els contractes de formació i les modalitats de formació en alternança tenen finalitats pròpies. Es pot pactar un període de prova quan ho permetin les normes aplicables. No s’ha de tractar com una manera general d’evitar una relació laboral adequada. Molts llocs de treball es regeixen per un conveni col·lectiu (convenio colectivo). Aquest conveni pot classificar el grup professional de la persona treballadora i completar les normes generals sobre salari, horaris, permisos, complements i procediments del lloc de treball. Les persones treballadores reben una nòmina (nómina) que mostra els ingressos bruts, els complements, les deduccions, les cotitzacions i el salari net. Normalment, l’empresa gestiona les retencions de la nòmina i l’alta a la Seguretat Social relacionada amb la feina. Les persones treballadores tenen deures, com ara exercir les seves funcions, seguir les instruccions lícites, respectar les mesures de seguretat i actuar de bona fe. També tenen drets relatius al salari, el descans, la seguretat, la dignitat, la igualtat, la representació i les modalitats protegides de permís. La relació laboral pot acabar per dimissió, acord, venciment d’un contracte temporal vàlid, jubilació o acomiadament. El motiu, el procediment, els documents i la liquidació final són importants; per això, pot ser important obtenir assessorament aviat si hi ha una disputa sobre la finalització.