Medi ambient a Espanya

A Espanya, el medi ambient (medio ambiente) inclou els sistemes naturals i també els efectes humans, com la contaminació, l’ús dels recursos, la construcció, l’agricultura, el transport i la producció d’energia. Les responsabilitats ambientals són compartides. El govern nacional estableix marcs generals, les comunitats autònomes gestionen moltes qüestions ambientals i els municipis s’encarreguen de serveis locals pràctics, com la neteja dels carrers i bona part de la recollida de residus domèstics. L’aigua és especialment important perquè la pluja i els recursos disponibles varien molt a Espanya. Estalviar aigua, protegir els rius i les aigües subterrànies, tractar les aigües residuals i planificar els períodes secs són tasques ambientals essencials. Els residus se solen separar en circuits locals de recollida. Les categories habituals inclouen el vidre, el paper i el cartró, els envasos, els residus orgànics i el rebuig, mentre que les piles, els aparells electrònics, els olis, els productes químics i els objectes voluminosos requereixen una recollida especial. Una deixalleria municipal (punto limpio) és un punt de recollida per a materials domèstics que no haurien d’anar als contenidors ordinaris. Les normes locals i els colors dels contenidors poden variar, de manera que els residents han de seguir les instruccions del seu municipi. La qualitat de l’aire, el trànsit, el soroll i la calor són preocupacions importants a les zones urbanes. El transport públic, caminar, anar amb bicicleta, els edificis eficients, l’ombra, els arbres i l’energia amb menys emissions poden reduir diverses pressions alhora. Les zones rurals i costaneres afronten reptes diferents, com l’erosió del sòl, l’ús intensiu dels recursos, els incendis forestals, la pèrdua d’hàbitat, les deixalles marines i la forta demanda estacional. La prevenció sol dependre de la gestió del territori, un desenvolupament acurat, els serveis públics i un comportament responsable. El sistema ambiental d’Espanya ofereix oportunitats per a una energia més neta, assentaments més saludables, un ús eficient dels recursos i la restauració d’espais degradats. Entre les seves limitacions hi ha les diferències regionals, les necessitats en competència, els canvis lents en les infraestructures i el fet que l’acció individual no pot substituir la planificació i el control públics.