L’amistat a Espanya

En castellà, l’amistat es diu amistad, i un amic o amiga és un amigo o una amiga. La gent pot distingir entre un contacte social ocasional i una amistat estreta segons el grau de confiança, la història compartida i el suport mutu. Moltes amistats comencen a l’escola, la universitat, la feina, el veïnat, a través de la família o en grups esportius i d’aficions. Els grups d’amics (grupos de amigos) ja consolidats poden continuar sent importants durant molts anys. Els plans en grup són habituals en la vida social. Els àpats, les passejades, les activitats culturals, les celebracions i les trobades informals permeten als amics mantenir el contacte i incloure diverses persones alhora. L’amistat entre dues persones també és possible. Les converses privades i les activitats individuals poden crear una comprensió més profunda, fora de l’energia i les expectatives del grup. La confiança creix quan les persones mantenen en privat la informació personal, hi són quan cal, es comuniquen amb sinceritat i ofereixen ajuda dins d’uns límits raonables. No es pot crear exigint que algú s’obri de seguida. Els bons amics no han de tenir les mateixes opinions ni els mateixos costums. Les diferències d’idioma, cultura, política, religió, estil de vida o disponibilitat es poden gestionar amb curiositat i respecte. L’amistat necessita una certa reciprocitat. De vegades una persona pot necessitar més suport, però un patró durador en què només una persona truca, organitza, escolta, paga o ajuda pot generar ressentiment. Fer amistats després de mudar-se a Espanya pot semblar lent, sobretot quan els grups locals tenen una llarga història compartida. Participar-hi amb constància i fer invitacions pot ajudar, a poc a poc, a trobar un lloc dins d’un grup o a crear noves amistats.