La religió a Espanya

El cristianisme catòlic ha exercit una gran influència històrica en les institucions, l’educació, l’art, l’arquitectura, les celebracions públiques i els costums familiars d’Espanya. Aquest llegat continua sent visible fins i tot entre les persones que no practiquen la fe activament. Avui, a Espanya hi ha catòlics, altres cristians, musulmans, jueus, budistes, hindús, seguidors d’altres tradicions, agnòstics, ateus i persones que no s’identifiquen amb cap etiqueta. La diversitat és especialment visible a les ciutats grans, però també existeix en altres indrets. La llibertat de creença inclou la llibertat de practicar una religió, canviar de creença o no tenir-ne cap. Respectar els altres no obliga a estar d’acord amb les seves creences. Una església, una mesquita, una sinagoga, un temple o un lloc de reunió pot servir per al culte, l’ensenyament, la beneficència, el suport comunitari i la vida cultural. Els costums d’accés varien, així que convé preguntar abans d’entrar en zones privades o cerimònies. Moltes festes religioses (fiestas religiosas) combinen el culte amb música, processons, menjar, trobades familiars i celebracions cíviques. Els participants poden entendre un mateix esdeveniment com a sagrat, cultural, local o com totes tres coses. Ritus catòlics com el baptisme, la primera comunió, el matrimoni i els funerals continuen sent formes socials conegudes. No totes les famílies els trien, i participar-hi no sempre revela les creences privades d’una persona. La identitat religiosa pot entrecreuar-se amb l’ascendència, la migració, la llengua, la política i la tradició familiar. És millor deixar que cadascú descrigui la seva identitat en lloc d’assignar-n’hi una. Escoles, llocs de treball, hospitals i serveis públics poden trobar-se amb necessitats religioses diverses. Parlar amb calma sobre el menjar, la roba, l’oració, les festes i les cures pot ajudar a trobar solucions pràctiques. Les relacions històriques entre religions a Espanya inclouen coexistència, intercanvi, discriminació, conversions forçades, expulsions i violència. Tant les històries romàntiques d’harmonia perfecta com les de conflicte constant són massa simples.