Arribada a Andorra

Andorra no té una única oficina nacional d’acollida. El Programa d’acollida per a persones nouvingudes ofereix un servei d’acollida, mentre que el Govern d’Andorra i el Servei d’Immigració s’encarreguen de l’administració nacional i de les qüestions de residència. Els set Comuns gestionen la inscripció local i els serveis parroquials bàsics; la CASS presta la seguretat social i l’assegurança pública de salut, i el SAAS ofereix atenció sanitària pública. Abans de viatjar, comproveu les condicions d’entrada del país pel qual accedireu a Andorra. Andorra no forma part de l’espai Schengen i no disposa d’un visat d’entrada andorrà independent. Els nacionals de tercers països han de seguir les normes Schengen de França o Espanya, segons el país d’entrada. Pot ser necessari un visat Schengen de dues entrades, mentre que els retorns repetits poden requerir un visat d’entrades múltiples. L’estatus de turista o d’entrada no genera un dret de residència; per tant, cal aclarir la via de residència prevista amb el Servei d’Immigració abans d’arribar. Les vies de residència pertinents inclouen residència i treball, residència temporal, compte propi, residència sense treball i reagrupament. Per a una via de resident actiu A.1 són pertinents la quota, un contracte laboral indefinit i la residència permanent o efectiva. Una autorització inicial sol tenir una vigència d’un any, seguida de tres renovacions de dos anys; després de set anys, generalment s’utilitza una autorització de deu anys, amb excepcions per als estats part de tractats. Entre els documents habituals hi ha un passaport o document d’identitat vàlid, un certificat d’antecedents penals, una fotografia recent de 35 x 45 mm, un justificant d’allotjament, documents d’estat civil, un currículum o titulacions, un contracte laboral i un examen mèdic. També pot ser necessària una diligència del Comú. La llista completa depèn de la via i de l’estatus, i s’ha de comprovar en el moment de la sol·licitud. L’allotjament inicial és pertinent perquè un document d’allotjament pot donar suport a una sol·licitud de residència. En una sol·licitud A.1, l’allotjament públic pot servir com a prova d’allotjament. Les qüestions detallades sobre el mercat de lloguer i la legislació arrendatícia corresponen a l’orientació sobre habitatge, no a la planificació de l’arribada. Les taxes d’immigració depenen de la via: el resguard de sol·licitud costa 5,73 €, el resguard de residència sense treball costa 6,79 €, l’autorització inicial de residència i treball, residència temporal o compte propi sol costar 190,96 €, i el reagrupament familiar costa 22,61 €. No hi ha un termini general únic de tramitació, perquè depèn de la via, la quota i la documentació. Les condicions del viatge poden canviar ràpidament perquè Andorra és una zona d’alta muntanya. Comproveu l’estat de les fronteres i les carreteres abans de sortir, preveieu temps per a la neu o el fred hivernal i deixeu marge per als retards. Els menors necessiten un document d’identitat o passaport vàlid; un menor que viatgi sol o amb algú que no sigui un progenitor també pot necessitar una autorització escrita d’un progenitor o tutor legal. Els gossos, gats i fures necessiten microxip o tatuatge vàlid i vacunació antiràbica. Els animals procedents de la UE o de zones associades generalment necessiten passaport per a animals de companyia; els procedents d’altres orígens necessiten un certificat sanitari oficial. Andorra té set parròquies, cadascuna administrada per un Comú. El Comú ofereix serveis locals com ara carreteres, recollida de residus i serveis socials o culturals, i és el primer contacte local després de la mudança. El Servei d’Immigració normalment atén de dilluns a divendres de 8:00 a 13:00 amb cita prèvia. El Servei de Tràmits-Ciutadania sol funcionar de dilluns a dijous de 8:00 a 17:00 i els divendres i durant les vacances escolars, de dilluns a dijous de 8:00 a 14:30. El telèfon de contacte del Govern és el 875 700; els horaris poden canviar. El cens parroquial, també anomenat cens comunal o empadronament, és el registre parroquial local. Les persones residents s’han d’inscriure al Comú de la parròquia on viuen, normalment com a màxim sis mesos després de l’inici de l’estada. La definició legal de resident fa referència a almenys 183 dies a Andorra per any. Els documents habituals són un permís de residència vàlid, un contracte de lloguer o document de propietat i un document d’identitat o passaport. El certificat del Comú acredita la residència en aquella parròquia, però no substitueix l’estatus d’immigració concedit pel Servei d’Immigració. En traslladar-se entre parròquies, el nou Comú inicia la baixa del registre anterior; els representants legals inscriuen els menors i cal comunicar els canvis d’adreça. Les infraccions poden comportar sancions. Les persones que tenen dret a les prestacions públiques de salut i socials d’Andorra necessiten assegurança de la CASS. Normalment, l’empresa inscriu l’empleat quan comença el contracte laboral, i la cobertura s’inicia quan s’activa el contracte. Les persones autònomes s’inscriuen elles mateixes. Una persona resident sense feina pot utilitzar una assegurança directa o indirecta si compleix els requisits. Entre els indicadors habituals hi ha un permís d’immigració vàlid, domicili andorrà i compte bancari, però el dret depèn de l’estatus personal i s’ha de confirmar amb la CASS. Les persones assegurades necessiten una Targeta Sanitària, emesa per la CASS i, en alguns casos, a través d’un Comú. També es pot obtenir al portal de la CASS o a la Cartera Digital; un duplicat costa 4 €. El sistema de via preferent pot oferir un millor reemborsament en els centres que hi participen. Cada parròquia té un CAP, un centre d’atenció primària. L’atenció ordinària sol començar al CAP, mentre que l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell té un servei d’urgències de 24 hores. Truqueu al 112 per a emergències generals, al 110 per a la policia, al 116 per a emergències mèdiques o SUM, i al 118 per als bombers. El transport públic connecta les set parròquies amb línies nacionals d’autobús; les parades, els horaris i les connexions vigents es publiquen a bus.ad i Mou-te. L’abonament mensual gratuït és per a residents; els serveis del Comú poden tenir tarifes reduïdes i també hi ha connexions internacionals d’autobús. Les famílies poden escollir entre els tres sistemes públics d’ensenyament: andorrà, espanyol i francès; les escoles privades són una altra opció. L’ensenyament públic és gratuït i obligatori dels 6 als 16 anys. La matrícula per al curs següent sol tenir lloc al febrer o al març; les sol·licituds fora d’aquest període requereixen una comprovació directa de disponibilitat de plaça. L’administració escolar exigeix un NIA. Els programes per a alumnes nouvinguts poden incloure suport de català. El català és la llengua oficial i la llengua de l’administració oficial, cosa que afecta el contacte amb les oficines públiques, encara que l’ensenyament de llengües sigui una matèria separada. El Comú subministra l’aigua. Les empreses elèctriques depenen de la parròquia: Mutua Elèctrica presta servei a Sant Julià de Lòria; FEDA a Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Encamp, excepte el Pas de la Casa i Canillo; Nord Andorra a la Massana i Ordino; Sercensa al Pas de la Casa; i Unió Elèctrica d’Encamp a parts d’Encamp. Andorra Telecom és l’únic operador nacional de telecomunicacions. Els serveis postals els presten Correos i La Poste. Habitualment, un banc demana identificació vàlida, un Certificat de residència i prova d’ingressos, però els requisits varien. Les persones residents adultes poden obtenir gratuïtament un Certificat digital per a l’administració electrònica, els serveis de la CASS, la història clínica compartida i les signatures digitals; l’ús de la Cartera Digital és voluntari. Afers Socials ofereix informació, intervenció i suport a infants, joves, persones grans, persones amb discapacitat i persones en situació de vulnerabilitat, segons els requisits de cada cas.