Dret civil a Andorra

El dret civil andorrà combina la tradició del dret comú (dret comú) i la jurisprudència amb normes legals especials. Les lleis principals tracten de les persones i la família, les successions i el procediment civil; altres disposicions regulen els contractes, els arrendaments, la propietat i la responsabilitat civil. El Portal Jurídic (Portal Jurídic) ofereix versions consolidades de les normes, però el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA) és la font oficial del text legal vinculant. La situació jurídica d’una persona inclou la personalitat civil, la capacitat jurídica, la majoria d’edat, l’emancipació i les mesures judicials o voluntàries de suport. La personalitat jurídica comença amb el naixement i acaba amb la mort; l’exercici ple dels drets propis generalment comença als 18 anys. En el cas de les persones menors d’edat, les decisions depenen de l’edat i la maduresa natural; preval l’interès superior de l’infant, i a partir dels 12 anys se li ha de donar audiència. Les persones adultes amb discapacitat poden comptar amb mesures de suport voluntàries, judicials o de fet. Les restriccions han de ser tan limitades com sigui possible. El Registre Civil (Registre Civil), sota el Ministeri de Justícia (Ministeri de Justícia), gestiona els naixements, les defuncions, la filiació, els noms, la nacionalitat i determinades mesures de tutela i suport; la Batllia (Batllia) conserva els expedients judicials. No hi ha un únic codi general de contractes. Els drets i les obligacions deriven de la voluntat de les parts, de la llei especial pertinent i del dret comú. Un contracte pot especificar la prestació, les proves, la resolució i les conseqüències dels danys. Cal una escriptura pública (escriptura pública), és a dir, un document oficial, quan la llei exigeix aquesta forma, especialment per als immobles, els pactes successoris (pactes successoris) i determinats poders. Segons la matèria i l’import en litigi, s’apliquen procediments diferents; els conflictes de lloguer tenen normes pròpies. En els procediments ordinaris, el termini per contestar és de 20 dies hàbils. La informació jurídica dels immobles es registra mitjançant la interacció de diversos organismes. El cadastre (Cadastre) del Comú competent conté dades físiques, jurídiques i econòmiques. El notari documenta el títol jurídic i les càrregues (càrregues), com ara els gravàmens (gravàmens), i comunica les transmissions al Comú i al Registre Administratiu de Béns Immobles (Registre Administratiu de Béns Immobles), gestionat per la Cambra de Notaris (Cambra de Notaris). No s’ha confirmat l’existència d’un registre central de la propietat com a única font oficial. Cal inscriure els immobles, els títols jurídics, les persones titulars i els canvis. Les dades cadastrals generals són d’accés lliure; les dades protegides normalment requereixen el consentiment exprés de la persona afectada, llevat que un tribunal, notari o hereu acrediti un interès legítim. La informació cadastral només crea una presumpció que admet prova en contra i es pot impugnar judicialment aportant proves contràries. En dret de família, el matrimoni civil i el matrimoni canònic tenen els mateixos efectes civils. Els cònjuges tenen els mateixos drets i deures. La unió estable de parella (unió estable de parella) es regeix pel dret andorrà i s’inscriu al Registre Civil. El règim econòmic matrimonial es pot establir mitjançant capítols matrimonials (capítols matrimonials); si no n’hi ha, s’aplica la separació de béns (separació de béns). La separació, el divorci, la responsabilitat parental, la guarda, els aliments, l’habitatge familiar i l’adopció segueixen procediments especials. La contestació a una demanda s’ha de presentar en un termini de 13 dies hàbils. Si s’acorden mesures provisionals, la demanda principal s’ha de presentar dins dels 20 dies hàbils següents. Una successió (successió) pot ser testamentària, intestada o contractual. Els testaments, els heretaments (heretaments) i els pactes successoris se solen formalitzar en escriptura pública. Els fills són legitimaris (legitimaris); la llegítima (llegítima) generalment és un dret de crèdit i, després de les deduccions i les regles d’atribució, equival a una quarta part de la base de càlcul. En general, la renúncia anticipada a una herència no és efectiva, excepte en els casos permesos per la llei mitjançant escriptura pública. Si no hi ha parents fins al sisè grau, pot heretar l’Estat; s’aplica el benefici d’inventari i cal una determinació judicial de les persones hereves. Per administrar una herència cal comprovar els registres, els vincles familiars, les escriptures i els possibles deutes. En els assumptes actuals cal tenir en compte la supressió dels béns troncals (Béns troncals) per la Llei 46/2014 i el desenvolupament electrònic del Registre Civil nacional. La responsabilitat civil pot derivar d’un contracte, d’un acte il·lícit o d’una norma sectorial. Segons la reclamació, les mesures poden incloure la reparació, una indemnització o el reemborsament. La prescripció, la càrrega de la prova i els terminis depenen de la base jurídica de la reclamació i del contracte; no hi ha un termini general únic per a tots els casos. La Llei 29/2025 pot permetre una acció directa contra una asseguradora per determinats danys coberts. Les qüestions d’assegurances i d’assegurances obligatòries també es regeixen per la normativa sectorial corresponent. Les reclamacions civils comencen en primera instància davant la Batllia. S’aplica el procediment ordinari quan l’import en litigi és d’almenys 20.000 euros o no es pot determinar; per a quantitats inferiors s’aplica el procediment abreujat. Hi ha procediments especials per a ordres de pagament, tutela sumària, arrendaments, família i tutela. Les demandes i defenses es presenten per escrit; després pot haver-hi vista oral i pràctica de proves. La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia (Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil) resol els recursos contra les decisions de primera instància. Les sentències civils estrangeres normalment necessiten l’exequàtur de la Batllia quan no hi ha cap tractat d’aplicació preferent. Els terminis processals són estrictes i, quan caduquen, es poden perdre drets. En general, els procediments civils requereixen un advocat (advocat). Hi ha excepcions, com ara el procediment abreujat fins a 1.500 euros i determinats procediments de jurisdicció voluntària i tutela sumària. La representació processal per procurador (procurador) generalment és opcional, però és obligatòria per a les persones jurídiques. A més dels honoraris de l’advocat i del procurador, hi pot haver taxes judicials, costos de pèrits i despeses processals. El Reglament del 19 de març de 2025 regula l’assistència jurídica gratuïta per a persones i organitzacions amb dificultats econòmiques que compleixin els requisits legals. Pot cobrir assessorament i representació jurídica, taxes judicials, fiances, pèrits designats, avançaments per a l’agent executor i còpies necessàries; s’aplica als procediments declaratius i d’execució, però no crea un dret general a participar gratuïtament en qualsevol procediment. L’execució forçosa requereix un títol executiu i una sol·licitud. Entre els exemples hi ha una sentència ferma, un laude arbitral, una transacció aprovada judicialment o una mediació formalitzada en escriptura pública. El saig (saig) és el professional independent d’execució designat públicament i sol executar les obligacions de pagament sota supervisió judicial i administrativa. Les mesures possibles inclouen embargament, venda, lliurament i l’execució d’actes o omissions; en les obligacions no dineràries, el tribunal i el saig cooperen segons la mesura. L’acció executiva prescriu al cap de 30 anys des que la sentència esdevé ferma. En general, el saig dicta l’ordre d’execució com a màxim un mes després de la sol·licitud, llevat que hi hagi motius per denegar-la. Les despeses d’execució i els honoraris del saig es regeixen pel barem oficial de taxes de l’Estat (Baremen) i poden exigir un avançament. Els recursos judicials no suspenen automàticament l’execució. Les qüestions de dret civil també es poden adreçar al Comú competent, al Registre Civil, a la Cambra de Notaris, al Col·legi d’Advocats, al Col·legi Oficial de Procuradors, a la Batllia, al Tribunal Superior o al saig. El dret fiscal, d’immigració, administratiu, de consum, laboral i penal no forma part del dret civil, tot i que pot ser rellevant com a conseqüència d’un cas civil o per distingir-ne els aspectes jurídics.