Ocupació a Andorra

L’ocupació formal a Andorra es regula com a treball assalariat mitjançant un contracte laboral. El Servei d’Ocupació dona suport a la cerca de feina amb assessorament, formació i intermediació. Els nacionals andorrans i les persones estrangeres que resideixen legalment a Andorra s’hi poden inscriure. La inscripció inicial sol requerir una sol·licitud, informació sobre l’experiència professional, un currículum, un formulari de classificació professional, diplomes i, si escau, permís de conduir i carnets professionals. Després d’inscriure’s, la persona que busca feina generalment s’ha de posar en contacte dins de les 48 hores laborables, comunicar els canvis al currículum o a l’estatus i assistir a les cites acordades i a les entrevistes de feina. Més d’una incompareixença injustificada a una entrevista amb una empresa a la qual s’ha estat derivat, o més d’un rebuig d’una plaça adequada, pot comportar la baixa durant 90 dies. Els cursos i tallers de formació del Servei d’Ocupació són gratuïts. Els treballadors estrangers necessiten l’autorització d’immigració (autorització d’immigració) adequada per treballar. Per als treballadors que es traslladen a Andorra, els requisits principals inclouen una empresa local, un contracte laboral i una quota disponible. Una autorització de residència per a treballadors residents requereix un contracte indefinit i una residència permanent i efectivament establerta. La primera autorització és vàlida durant un any, seguida generalment de tres renovacions de dos anys; després de set anys, normalment es pot considerar una autorització de deu anys. Els treballadors transfronterers treballen permanentment a Andorra i viuen a l’estranger. La seva primera autorització és vàlida durant un any, i les renovacions posteriors solen durar tres anys. El treball estacional o temporal combina un contracte de durada determinada amb una autorització de residència de durada determinada vinculada a la temporada establerta. Pot ser possible treballar sense residència amb un contracte indefinit si el salari fix supera tres vegades l’SMI vigent; també es pot exigir una assegurança mèdica privada si el país d’activitat no té conveni amb la CASS d’Andorra. Un cop obtinguda l’autorització, cal inscriure la residència a l’administració municipal competent (Comú) com a màxim dins dels tres mesos. Segons l’origen, els documents estrangers necessiten postil·la o legalització. Sovint el procediment també requereix un examen mèdic i proves d’allotjament, estatus de residència i titulacions. La quota de 2026 per a les autoritzacions generals de residència i treball i per als treballadors transfronterers suma 800 places: 624 per a treballadors residents i 176 per a treballadors transfronterers. Es poden afegir places per a sectors i períodes concrets. Per a l’estiu de 2026 es van publicar 500 places al sector hoteler i de restauració i 250 places addicionals. La disponibilitat efectiva i els terminis de tramitació depenen de la quota vigent i de la llista d’espera, i s’han de comprovar abans de presentar la sol·licitud. Tota relació laboral de dependència requereix un contracte escrit. El període de prova només s’aplica si el contracte el preveu. No pot durar més de dos mesos, tres mesos si el salari és almenys tres vegades l’SMI, ni sis mesos si el salari és almenys cinc vegades l’SMI. La mateixa empresa no pot pactar un nou període de prova per al mateix tipus de feina dins dels tres anys següents. Els tipus habituals de contracte inclouen indefinit i de durada determinada, feina estacional, ocupació recurrent amb interrupcions, substitució, encàrrecs individuals de curta durada i contractes per a obres o serveis concrets. Un encàrrec de curta durada no pot superar 30 dies consecutius per any. Cal informar-ne la CASS i, si no hi ha una autorització de treball vàlida, cal informar l’autoritat d’immigració abans de començar a treballar. El salari fix ha de ser com a mínim el que estableixi el conveni col·lectiu aplicable; si no, s’aplica el salari mínim interprofessional (salari mínim interprofessional). Des de l’1 de juliol de 2026, és de 9,05 euros per hora i 1.568,67 euros al mes per a una setmana de 40 hores. Les prestacions en espècie, com allotjament o àpats, no poden reduir el salari en efectiu per sota de l’SMI; la seva valoració no pot superar el 25 per cent de l’SMI. El treball nocturn entre les 22:00 i les 06:00 normalment comporta un complement del 20 per cent. L’empresa abona els salaris per transferència bancària, els liquida com a màxim mensualment i els ha de pagar no més tard de tres dies naturals després del final del període de pagament. El rebut de salari és obligatori i ha de mostrar els components salarials i les deduccions pertinents. La CASS és el sistema de seguretat social d’Andorra. L’empresa inscriu la relació laboral com a màxim set dies abans que comenci i, en tot cas, el primer dia laborable. Els empleats paguen un 6,5 per cent del salari cotitzable: un 3 per cent per a la cobertura general i un 3,5 per cent per a la jubilació. L’empresa paga un 15,5 per cent: un 7 per cent per a la cobertura general i un 8,5 per cent per a la jubilació; el total és, per tant, del 22 per cent. Les cotitzacions es declaren i es paguen mensualment entre els dies 1 i 15. La base inclou tota la remuneració, inclosos complements, primes i prestacions en espècie subjectes a valoració. Encara que l’empresa no pagui les cotitzacions, els empleats no perden automàticament el dret a les prestacions. A més del rebut de salari, l’empresa ha de registrar les hores treballades. La jornada efectiva ordinària és de 40 hores setmanals. Es pot acordar una jornada anualitzada per contracte o per conveni col·lectiu; en aquest cas, els límits inclouen un màxim de deu hores diàries, 48 hores setmanals, dotze hores de descans diari i almenys un dia complet de descans setmanal. Normalment, un canvi d’horari s’anuncia amb set dies d’antelació. Les persones adultes poden fer com a màxim dotze hores extraordinàries setmanals, 48 mensuals i 426 anuals. Es pot refusar fer-ne, excepte en circumstàncies excepcionals o de força major. Si el conveni col·lectiu no estableix cap regla, el complement per hores extraordinàries és d’almenys el 40 per cent. Les vacances retribuïdes són de 30 dies naturals o 22 dies laborables a l’any, segons l’acord. Cal gaudir com a mínim de 14 dies naturals consecutius o de deu dies laborables consecutius. Normalment, l’empresa fixa les vacances amb 45 dies d’antelació; un canvi excepcional generalment s’anuncia amb 15 dies d’antelació. En els contractes estacionals o interromputs de sis mesos o menys, les parts poden acordar que el dret a vacances s’aboni en la liquidació final (quitança). Els empleats tenen dret a les condicions contractuals per escrit, al pagament puntual, a la protecció de la CASS, al rebut de salari, al registre de les hores de treball i a la seguretat i salut laborals. També tenen protecció contra la discriminació i l’assetjament. Normalment han de comunicar les absències dins de 48 hores, seguir les instruccions laborals lícites, protegir la informació confidencial i fer les tasques acordades. En cas de dimissió durant el període de prova, no hi ha preavís. En un contracte indefinit, el preavís és de deu dies laborables si l’antiguitat és inferior a un any, i de 15 dies laborables a partir d’un any. En un contracte de durada determinada s’aplica el mateix preavís bàsic; si el contracte dura més d’un any, s’hi afegeixen dos dies laborables per cada mes pendent de contracte. La dimissió s’ha de presentar per escrit. Si l’empresa rescindeix un contracte indefinit sense causa específica, el preavís és de dotze dies per any de servei, fins a un màxim de 30 dies, i també correspon una indemnització de 25 dies de salari per any de servei, fins a 365 dies de salari. En cas d’extinció per causes objectives, la indemnització és la meitat d’aquest import. Si un contracte de durada determinada s’acaba abans d’hora, la indemnització generalment és de 25 dies de salari per any de servei més dos dies de salari per cada mes pendent de contracte. En cas d’acomiadament improcedent, la indemnització aplicable generalment augmenta un 25 per cent, però no pot superar 24 mesos de salari. L’empresa ha de calcular la liquidació final com a màxim el dia laborable següent, i l’empleat, com a màxim dins dels dos dies laborables posteriors a la finalització. Inclou, entre altres conceptes, salaris pendents, hores extraordinàries, vacances no gaudides, dies festius, primes, comissions i indemnitzacions degudes. A més de les cotitzacions de seguretat social, els treballadors estrangers estan subjectes a les taxes de la tarifa d’immigració vigent en aquell moment.