Dret d’immigració a Andorra

La base jurídica principal és la Llei qualificada d’immigració 9/2012, modificada per la Llei 5/2025, la Llei 6/2024 i la Llei 2/2026. El Servei d’Immigració, el Ministeri d’Interior, el Servei Mèdic d’Immigració, el Cos de Policia, el Comú, la CASS i altres autoritats competents comparteixen responsabilitats segons el procediment. L’autorització concreta determina si una persona pot viure, treballar, estudiar, prestar serveis, gestionar un negoci o quedar-se temporalment a Andorra. Andorra no expedeix un visat d’entrada separat per als viatges ordinaris, però no és membre de Schengen. Normalment s’hi accedeix a través de França o Espanya. Per tant, un nacional d’un tercer país pot necessitar un visat Schengen expedit per França o Espanya, inclòs un visat que permeti tornar a entrar o entrar-hi diverses vegades si el pla de viatge ho requereix. Les estades turístiques poden durar fins a 90 dies a Andorra en un període de 365 dies, mentre que el límit Schengen és generalment de 90 dies dins de qualsevol període de 180 dies. El turisme no permet treballar. Qui vulgui quedar-se a Andorra més de 90 dies o treballar-hi necessita una autorització d’immigració adequada. Excedir l’estada Schengen pot comportar una situació irregular i impedir obtenir una autorització andorrana. Andorra aplica quotes governamentals basades en les necessitats del mercat laboral. En general, les sol·licituds es tramiten per ordre cronològic, amb preferència pels nacionals d’estats amb tractat, seguits dels nacionals de la UE i l’EEE i, després, de les altres nacionalitats. El 2026, la quota general és de 800 autoritzacions, incloses 624 per a treballadors residents i 176 per a treballadors fronterers, amb una quota addicional de 150 per a esportistes. Un augment de 250 anunciat el juny de 2026 es descompta de la quota global. La disponibilitat pot canviar ràpidament i s’ha de comprovar en preparar la sol·licitud. La reagrupació familiar no està subjecta a quota. Les categories principals de treball inclouen residència i treball per a un contracte indefinit amb una empresa andorrana i un domicili permanent i efectiu a Andorra; treball fronterer per a qui treballa a Andorra però normalment dorm a l’estranger; treball sense residència per a qui treballa per a una empresa andorrana i viu permanentment a l’estranger; i autoritzacions de treball temporals vinculades a un contracte, sector o temporada concrets. L’autorització ordinària per a treballadors residents comença amb un any, es pot renovar normalment tres vegades per dos anys i, després de set anys, per deu anys. Una autorització fronterera comença amb un any i habitualment es renova per tres anys. L’ocupador ha de signar la sol·licitud, comprovar que el treballador té una autorització vàlida, comunicar l’inici i la fi de la relació laboral i esperar l’aprovació abans de permetre que comenci a treballar. Altres possibilitats inclouen el treball per compte propi, la docència en una institució coberta per un acord internacional, els estudis, les pràctiques aprovades, l’esport d’alt rendiment, la recerca, el treball digital, l’emprenedoria i la residència sense activitat lucrativa. Una persona que treballa per compte propi sol necessitar una plaça de quota i, segons la categoria, una autorització professional, la inscripció a l’organisme professional corresponent o una autorització d’inversió. La residència sense activitat lucrativa basada en inversió sol exigir almenys 1,000,000 euros en actius andorrans, o 400,000 euros invertits directament o indirectament de manera permanent al Fons d’Habitatge, a més d’un dipòsit a l’AFA de 50,000 euros per a la persona sol·licitant principal i 12,000 euros per cada persona dependent. La inversió immobiliària que hi dona dret ha de superar els 800,000 euros per unitat. Les autoritzacions per a nòmades digitals i emprenedors requereixen una decisió favorable del Ministeri d’Economia, mitjans suficients, allotjament, assegurança i, normalment, almenys 90 dies de residència l’any. La reagrupació familiar pot incloure el cònjuge o la parella estable, els fills menors, determinats fills adults a càrrec, els progenitors a càrrec de 65 anys o més o jubilats, i les persones sota tutela o protecció. Qui patrocina la reagrupació ha d’acreditar una relació familiar genuïna, un habitatge adequat i mitjans suficients per a una vida digna. Els familiars dependents necessiten una assegurança mèdica completa. Una persona treballadora amb residència permanent efectiva a Andorra normalment pot sol·licitar la reagrupació familiar sense quota, i el període d’autorització depèn de la situació de qui la patrocina. Queden exclosos les relacions fictícies, la poligàmia i les al·legacions de dependència sense justificació. Les sol·licituds solen requerir el formulari, el passaport o document d’identitat, una fotografia recent, certificats d’antecedents penals dels països corresponents, una declaració jurada, acreditació de l’allotjament, documents d’estat civil o familiars, un contracte laboral o nomenament, les titulacions o un currículum quan correspongui, acreditació de mitjans econòmics, assegurança, documentació de la CASS i un examen mèdic amb consentiment. Els documents públics estrangers normalment necessiten una postil·la o legalització. El Servei d’Immigració pot demanar documents o exàmens addicionals. Cal comunicar els canvis d’adreça, ocupador, situació personal o altres dades pertinents. En general, la inscripció al Comú s’ha de fer en un termini de tres mesos per als casos de treball i reagrupació familiar, i d’un mes per a la residència sense activitat lucrativa, el treball digital, l’emprenedoria i determinades categories de centres residencials. Les persones residents també han de gestionar la CASS, portar l’autorització, validar el permís de conduir quan calgui i, en general, inscriure un vehicle importat en un termini de dotze mesos. Els infants menors de 16 anys han d’assistir a l’escola. La renovació depèn de l’autorització concreta i de la situació real de la persona. Les persones residents per motius laborals han de mantenir una feina efectiva i permanent i la residència. En general, un període sense feina no pot superar els 60 dies consecutius ni els 90 dies anuals si s’ha comunicat al Servei d’Ocupació. Les persones autònomes solen haver-hi de passar 183 dies l’any; les persones amb residència sense activitat lucrativa, les treballadores digitals, els professionals amb activitat internacional i els emprenedors solen haver-hi de passar almenys 90 dies l’any. La sol·licitud de renovació s’ha de presentar abans que caduqui l’autorització. En general, una sol·licitud presentada a temps permet continuar exercint els drets anteriors mentre es resol; una autorització renovable caducada pot rebre un estatus transitori de menys d’un any fins a la decisió final. Algunes renovacions exigeixen proves d’integració. Certs treballadors i esportistes han d’acreditar coneixements de català de nivell A1 per a la primera renovació i A2 per a la segona, normalment amb un diploma del Govern o un títol equivalent reconegut. En general, per obtenir la ciutadania cal tenir el nivell B1 de català si la persona sol·licitant és menor de 70 anys, així com coneixements d’història, geografia i institucions d’Andorra. No hi ha proves directes d’un procediment general d’asil a Andorra equivalent a un sistema integral per a persones refugiades. La Llei 4/2018 estableix una protecció temporal i transitòria excepcional per a persones protegides per l’ACNUR o afectades per violacions sistemàtiques o generalitzades dels drets humans. Normalment, aquesta protecció dura dos anys i, de manera excepcional, es pot prorrogar sis mesos. Dona accés a allotjament, treball o formació, serveis socials i sanitaris i escolarització. No estableix per si mateixa la condició de persona refugiada. Després, la persona pot necessitar una autorització ordinària de residència i treball o un altre estatus legal aplicable. La ciutadania es pot obtenir per filiació, naixement o adopció, matrimoni amb una persona andorrana o naturalització. Per la via del matrimoni, en general calen almenys cinc anys de residència principal o permanent ininterrompuda abans o després del matrimoni, integració, convivència i no tenir condemnes pertinents. La naturalització ordinària sol exigir 20 anys de residència principal o permanent, inclosos almenys cinc anys efectius immediatament abans de presentar la sol·licitud. Es pot aplicar una via especial després de deu anys de residència i deu anys d’escolarització a Andorra. La sol·licitud es presenta al Govern i requereix proves de residència, antecedents penals i escolarització, juntament amb declaracions de lleialtat i respecte a la llei. Una decisió favorable depèn de demostrar que s’ha perdut la nacionalitat anterior en un termini de cinc anys, que es pot ampliar fins a dos anys si ja s’ha iniciat el procés de renúncia. Andorra pot rebutjar una sol·licitud per motius d’ordre públic o d’interès nacional, i mantenir activament una altra nacionalitat pot comportar el risc de perdre l’andorrana. El Ministeri d’Interior o una persona delegada autoritzada decideix sobre les sol·licituds inicials. El rebuig pot derivar de requisits incomplets, informació falsa o ocultada, simulació, motius de seguretat o d’ordre públic, manca d’aptitud mèdica, esgotament de la quota o abús de dret. En alguns casos, es pot substituir l’autorització rebutjada per una altra si la persona sol·licitant i l’ocupador hi consenten expressament i es compleixen els altres requisits. En general, els recursos de persones residents tenen efecte suspensiu fins a la sentència ferma; els recursos de treballadors fronterers o no residents normalment no en tenen i poden exigir la sortida en un termini màxim de 30 dies. En els procediments d’expulsió, hi ha deu dies hàbils per presentar al·legacions abans de la decisió del ministre; les persones residents normalment conserven el dret a un recurs suspensiu. Alguns menors, persones nascudes a Andorra amb residència ininterrompuda i residents legals amb almenys 20 anys de residència tenen més protecció davant l’expulsió, excepte per motius imperatius de seguretat o ordre públic. Treballar sense l’autorització adequada, fer-ho fora del seu abast, passar la nit a Andorra amb una autorització de treball fronterer o quedar-se després que l’autorització hagi acabat pot comportar una situació irregular i sancions. Les multes van de 50 a 200 euros per infraccions lleus, normalment de 1,000 a 3,000 euros per infraccions greus i de 3,000 a 6,000 euros per infraccions molt greus, o fins al doble del dipòsit de l’AFA evitat en els casos corresponents. Les autoritats poden anul·lar una autorització per manca de residència o feina efectiva, informació falsa, canvis de sector prohibits, manca de la inversió requerida o ús indegut de la reagrupació familiar. L’ocupador no pot permetre que es comenci a treballar abans que s’expedeixi l’autorització.