Impostos a Andorra

El Departament de Tributs i de Fronteres administra la majoria dels impostos estatals a través del Govern d’Andorra i el Ministeri de Finances. Cada Comú aplica les seves pròpies ordinacions per a impostos municipals com el foc i lloc, la propietat immobiliària, els ingressos per lloguer, la inscripció d’activitats comercials o professionals, la construcció i els càrrecs relacionats amb vehicles. Els tipus, les exempcions, les bases i els terminis poden variar entre municipis i, per tant, cal consultar-los amb el Comú responsable. La residència fiscal andorrana s’aplica en general a una persona que passa més de 183 dies a Andorra durant l’any, incloses determinades absències esporàdiques, tret que acrediti la residència fiscal en un altre lloc. També pot derivar-se del fet que el centre dels interessos econòmics o personals sigui a Andorra. En algunes circumstàncies, el cònjuge i els fills menors d’edat no separats legalment poden crear una presumpció de residència. La nacionalitat per si sola no determina la residència fiscal, i les persones que es desplacen diàriament des d’Espanya o França generalment són tractades com a no residents. L’IRPF és l’impost andorrà sobre la renda de les persones físiques. Grava els ingressos mundials del treball, les activitats econòmiques, el capital immobiliari, el capital mobiliari, els guanys patrimonials i determinades rendes atribuïdes a través d’estructures transparents. El tipus nominal és del 10%. Els primers 24,000 EUR de la base imposable gaudeixen del mínim exempt, i al tram de 24,001 a 40,000 EUR s’aplica un tipus efectiu d’aproximadament el 5% mitjançant una deducció fiscal màxima de 800 EUR; els imports superiors a 40,000 EUR generalment tributen al 10%. Pel que fa a les rendes de l’estalvi, els primers 3,000 EUR estan exempts i la resta generalment tributa al 10%. Les persones amb ingressos d’activitats econòmiques generalment presenten una declaració de l’IRPF. També pot ser obligatori declarar quan els ingressos bruts del treball o del capital immobiliari arriben com a mínim a 24,000 EUR, quan el capital mobiliari sense retenció supera els 3,000 EUR o quan hi ha guanys patrimonials. El període habitual de presentació va de l’1 d’abril al 30 de setembre de l’any següent, mitjançant la Seu Electrònica, MIL o un certificat electrònic. Els empresaris i altres pagadors poden retenir l’impost; el Departament calcula les retencions sobre el treball tenint en compte les reduccions i deduccions corresponents, mentre que el capital mobiliari generalment està subjecte a una retenció del 10%. Els ingressos per lloguer poden classificar-se com a capital immobiliari o com a ingressos d’una activitat econòmica. Almenys sis immobles llogats o oferts, o ingressos bruts per lloguer superiors a 100,000 EUR, poden justificar la classificació com a activitat econòmica d’acord amb els criteris aplicables. L’opció pel tractament com a capital immobiliari pot vincular el contribuent durant l’any en curs i els dos anys següents. Les herències, els llegats i les donacions normalment no estan subjectes a l’IRPF, mentre que els guanys per vendes immobiliàries generalment corresponen a la plusvàlua, llevat que derivin d’una activitat econòmica. L’IS és l’impost sobre societats aplicable a les persones jurídiques residents, les societats d’inversió, els organismes públics i les entitats parapúbliques. Una societat pot ser resident per la seva constitució a Andorra, el domicili social, la direcció efectiva o el trasllat de residència a Andorra. L’impost grava els ingressos mundials i normalment parteix del resultat comptable, ajustat d’acord amb les correccions tributàries legals. El tipus general és del 10%. Una societat d’inversió sense societat gestora pot quedar subjecta a un règim del 0%, mentre que poden aplicar-se règims especials als actius intangibles, les cooperatives, la consolidació fiscal, les noves inversions i les societats holding. El període fiscal normalment segueix l’exercici financer. La declaració s’ha de presentar el mes següent al transcurs de sis mesos des de la fi del període, i generalment s’ha de fer un pagament a compte el primer dia del novè mes. Aquest pagament sol equivaler al 50% de la quota final de l’any anterior. Les societats han de conservar els comptes anuals, els comptes de pèrdues i guanys, els balanços i la informació sobre participacions o administradors. Pot haver-hi una declaració simplificada per sota de 600,000 EUR de facturació total, mentre que en casos concrets poden aplicar-se les obligacions d’informació país per país, les normes sobre operacions vinculades, els preus de transferència i la substància econòmica. L’IRNR és l’impost sobre la renda dels no residents per ingressos vinculats a Andorra. Alguns exemples són els serveis prestats a Andorra, l’assessorament, la formació o els esdeveniments consumits a Andorra, els lloguers d’immobles andorrans, els salaris relacionats amb la CASS i determinades pensions. El tipus general és del 10% de l’import de la factura, amb tipus separats com el 5% per als cànons i l’1,5% per a la reassegurança. Es pot aplicar una reducció del 20% de la base imposable als ingressos per lloguer d’immobles. En general, un pagador andorrà reté l’impost i el declara trimestralment a l’abril, el juliol, l’octubre i el gener. Pot ser necessari un representant fiscal quan hi participa un pagador privat o un establiment permanent. Els treballadors fronterers i temporers generalment són no residents; si no opten per un règim especial, l’empresari els reté un 10%. Poden optar per les normes de l’IRPF i designar un representant fiscal en un termini de deu dies des de l’inici de la feina mitjançant els formularis 740 o 740-A. El càlcul especial pot incloure una part proporcional del mínim exempt de 24,000 EUR, deduccions per la CASS i del 3%, i les deduccions aplicables. L’IGI és l’impost general indirecte sobre els lliuraments remunerats de béns i serveis per part d’empreses i professionals, així com sobre les importacions. Es pot considerar que una persona exerceix una activitat econòmica de manera habitual o ocasional. A efectes de l’IGI, l’arrendament d’immobles es considera una activitat econòmica. El llindar general per a les activitats de petita dimensió és de 40,000 EUR de facturació, tret que el contribuent opti pel règim; l’agricultura i la ramaderia tenen un llindar separat de 150,000 EUR. El tipus general de l’IGI és del 4,5%. Altres tipus són el 0% superreduït, l’1% reduït, el 2,5% especial i el 9,5% augmentat. Determinats serveis sanitaris, educatius i socials, els lloguers residencials i els medicaments reemborsats per la CASS poden tributar al 0%; els aliments, l’aigua i els llibres solen tributar a l’1%; el transport de passatgers i alguns serveis culturals, al 2,5%; i els serveis bancaris i financers, al 9,5%. Una factura amb IGI ha d’indicar el NRT, la base imposable, el tipus, l’import de l’impost i l’import total, i l’impost s’ha de repercutir íntegrament. L’import a pagar és l’IGI repercutit menys l’IGI suportat deduïble. Les empreses amb una facturació inferior a 250,000 EUR generalment declaren dues vegades l’any, al juliol i al gener; les que facturen menys de 3,600,000 EUR generalment declaren trimestralment, a l’abril, el juliol, l’octubre i el gener; i les que facturen 3,600,000 EUR o més generalment declaren mensualment. Les empreses de nova inscripció solen començar amb declaracions trimestrals. La presentació electrònica és obligatòria. Les devolucions es fan mitjançant transferència bancària. Les declaracions tardanes requereixen el pagament el mateix dia, i es pot aplicar un règim simplificat per sota de 100,000 EUR de facturació si s’ha sol·licitat l’any anterior o dins del mes següent a l’inici d’un negoci nou. En aquest règim, l’impost suportat es pot calcular a tant alçat al 3% per al comerç i a l’1,5% per a altres activitats. Les transaccions immobiliàries poden generar diversos impostos separats. L’ITP és l’impost indirecte sobre transmissions immobiliàries que paga el comprador o titular del dret corresponent. Generalment s’aplica a les transmissions o a la constitució o cessió de drets reals, pren com a base el valor real de la transacció i suma un 4%: un 1% per al Govern i un 3% per als Comuns, subjecte a exempcions i als casos d’IGI reduït o nul. La plusvàlua és un impost directe sobre l’augment positiu del valor dels immobles en transmissions entre vius, tant si són oneroses com gratuïtes, i sobre determinats drets reals. Generalment n’és responsable el venedor; la base és el valor real de venda menys el valor d’adquisició, i els tipus van de l’1% al 15%. Poden aplicar-se exempcions o reduccions a l’habitatge habitual, les relacions familiars, les reestructuracions i les operacions intragrup. Per als no residents, es pot aplicar un pagament a compte o una retenció del 5% sobre el guany. L’ITP correspon al comprador, mentre que la plusvàlua correspon al venedor. L’IIEIA és l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària. Des del 13 de febrer de 2026, el tipus és del 6% per al primer immoble i del 10% per al segon i els següents dins de la categoria d’inversor corresponent. Pot afectar persones físiques estrangeres, persones jurídiques estrangeres i determinades estructures andorranes amb participació estrangera. Les excepcions, les deduccions, la prova notarial, l’activitat econòmica i les condicions de tinença durant deu anys s’han de comprovar per separat. Comprar un immoble no crea automàticament residència fiscal ni una exempció tributària. L’IHB s’aplica als habitatges buits que es poden llogar però romanen desocupats durant més de dos anys sense un motiu reconegut. Entre les excepcions possibles hi ha una segona residència familiar o de vacances, un domicili fiscal o social, l’ús econòmic, un trasllat per motius laborals o de salut i un immoble ofert clarament en venda. En general, la inscripció de l’habitatge buit s’ha de fer en un termini de dos mesos; la base és la superfície útil, el tipus és de 5.05 EUR per metre quadrat, la data de referència és el 31 de desembre i la liquidació es fa l’últim trimestre posterior a l’any de referència. L’IEAT és l’impost sobre els allotjaments turístics. El proveïdor d’allotjament el recapta, registra les dades censals i les dades ROAT pertinents, i presenta les declaracions trimestralment al Departament de Tributs i de Fronteres. La quota és de 3 EUR per als allotjaments de cinc estrelles, 2 EUR per als de quatre estrelles, els allotjaments de quatre espigues o els HUT, 1.50 EUR per als de dues o tres estrelles o de dues o tres espigues, i 1 EUR per a les altres categories. Les exempcions poden incloure residents, infants menors de 12 anys, estades de més de 14 dies al mateix lloc i determinades situacions socials o de força major. L’ISI és un impost del 4% sobre els serveis d’assegurances, calculat sobre la prima i generalment pagat per l’asseguradora. La reassegurança, el transport internacional de mercaderies i determinades prestacions complementàries de la CASS poden estar exempts. Es poden aplicar càrrecs especials a la importació o fabricació d’alcohol, tabac i hidrocarburs, amb tarifes específiques per producte i pagament generalment en importar o fabricar. L’impost sobre el joc va del 3% al 25% segons l’activitat. Andorra també té un impost sobre les emissions de carboni, un impost sobre els habitatges buits i altres càrrecs sectorials establerts per la legislació vigent. Andorra no és membre de la UE, però té una unió duanera amb la UE per a determinats béns. Les importacions industrials de tercers països generalment segueixen l’aranzel exterior comú de la UE i condicions equivalents, mentre que els productes agrícoles poden quedar fora de la unió duanera i requerir una consulta de la Taxa al consum, la TEC i altres procediments duaners. L’IGI d’importació, l’origen, el valor duaner i el procediment d’importació o exportació previst s’han d’avaluar amb la Duana. Abans d’iniciar una activitat subjecta a tributació, una empresa o un professional generalment presenta una declaració censal i obté un NRT. Les entitats no residents i algunes activitats poden necessitar inscripció o un representant fiscal. El DTF, la Seu Electrònica, el MIL i un certificat electrònic faciliten els tràmits electrònics. Entre els formularis habituals hi ha el formulari 300 per a l’IRPF, el 805 per a l’IS, el 900 per a l’IGI, el 700 o el 710 per a l’IRNR, el 100 per a l’ITP, el 750 per a l’IIEIA i el 050 per al règim d’habitatges buits. Els contribuents han de conservar les factures, els registres comptables, els documents justificatius, els comptes anuals i els registres fiscals durant el període de conservació aplicable. Els impostos es poden pagar mitjançant autoliquidació, retenció, pagament a compte, domiciliació bancària, transferència o targeta. Les devolucions normalment es fan per transferència bancària. També hi ha procediments oficials per rectificar una liquidació, demanar el retorn d’un pagament indegut, sol·licitar un ajornament o fraccionament i demanar una compensació. La presentació o el pagament fora de termini poden comportar recàrrecs, interessos de demora i sancions. No hi ha cap obligació general de nomenar un assessor fiscal, però el suport professional és útil en empreses complexes, operacions immobiliàries i situacions transfrontereres personals. El DTF pot fer revisions i inspeccions administratives i sol·licitar informació, registres, proves i cooperació. Els actes administratius i les sancions es poden impugnar mitjançant el recurs administratiu aplicable segons la Llei 21/2014 i la normativa relacionada; el termini concret s’ha de consultar a la resolució o al formulari oficial. Els convenis tributaris publicats al BOPA poden prevaler per a qüestions cobertes relatives a l’IS, l’IRPF, l’IRNR i els guanys patrimonials immobiliaris. Les regles de repartiment de potestat tributària poden referir-se a immobles, beneficis empresarials, dividends, interessos, cànons, feina, pensions i guanys patrimonials. Andorra té convenis amb diversos països, entre els quals Espanya, França, Portugal, Luxemburg, els Emirats Àrabs Units, Xipre, Malta, Liechtenstein, San Marino, Hongria, Croàcia, Txèquia, Mònaco, Islàndia, els Països Baixos, Corea del Sud, Lituània, Montenegro i Letònia, però cal comprovar la llista vigent de convenis. Pot ser necessari un certificat de residència fiscal del DTF; l’alleujament de la doble imposició depèn del conveni aplicable o de la legislació nacional, mitjançant exempció o crèdit fiscal. D’acord amb la Llei 19/2016 i les normes internacionals relacionades, les entitats financeres apliquen mesures de diligència deguda, obtenen autocertificacions de residència fiscal i comuniquen els comptes financers pertinents per a l’intercanvi automàtic amb la UE i altres socis participants, segons el MCAA, el TIEA o els convenis fiscals. Les normes ampliades de declaració de l’OCDE poden cobrir diners electrònics i actius digitals a partir de 2026, en funció de l’estat actual de la seva aplicació. Per tant, un compte bancari andorrà no garanteix l’anonimat. Les cotitzacions a la CASS i el dret laboral són àmbits separats del dret tributari, excepte quan els pagaments a la CASS afecten les retencions o una deducció de l’IRPF. Les herències i les donacions també requereixen una anàlisi separada de les transmissions immobiliàries, l’ITP, la plusvàlua, l’IIEIA i la tributació d’origen estranger, i no només una anàlisi de l’IRPF.