Transport a Andorra

Andorra té 275,3 quilòmetres de carreteres CG i secundàries. L’accés des d’Espanya sol ser per la N-145 via la Seu d’Urgell; des de França s’utilitzen la N-22, la N-20 o la N-320. El Govern, el Departament de Mobilitat, CENATRA, COEX, els comuns i la Policia d’Andorra comparteixen responsabilitats en informació de trànsit, manteniment de carreteres, circulació i control. El transport públic nacional utilitza les Línies de Transport Nacional Regular de Viatgers, incloses les línies L1 a L7, el Bus Exprés i el Bus Nocturn. Els serveis connecten Andorra la Vella amb Escaldes-Engordany, Sant Julià de Lòria, Encamp, Soldeu, el Pas de la Casa, Arinsal, Ordino i la Cortinada. Els dies feiners, la L7 continua fins a l’Auditori Nacional amb intervals d’aproximadament 15 minuts, mentre que la L6 circula aproximadament cada 30 minuts. L’Estació Nacional d’Autobusos és la principal estació d’autobusos. Les persones andorranes i residents nacionals poden obtenir gratuïtament un abonament mensual per viatjar sense límit als autobusos regulars nacionals a través de Mou_T_B, amb les excepcions indicades per al Bus Jove i la Targeta Blava, que ja estan subvencionats. Les sol·licituds digitals requereixen un certificat digital; les persones menors de 16 anys l’han de demanar presencialment a l’Estació Nacional. Les persones no residents paguen les tarifes zonals habituals; el full de tarifes publicat indica 1,90 €, 3,45 € i 4,80 € per a trajectes d’anada segons la zona, però cal comprovar la informació actualitzada de l’operador. El Bus Nocturn circula cada dia i ofereix serveis addicionals els divendres, dissabtes i vigílies de festiu de 22.30 a 05.30 h. Per circular per carretera, en general cal un permís de conduir vàlid, la documentació del vehicle i una assegurança. La velocitat màxima és de 90 km/h a les carreteres generals, 60 km/h a les secundàries, 50 km/h en zones urbanes, 30 km/h a les zones 30 i 20 km/h a les zones 20. El límit ordinari d’alcohol és de 0,5 g/l; les persones conductores de transport públic i de vehicles industrials de més de 3.500 kg, de vehicles que transporten mercaderies perilloses i de vehicles d’emergència tenen un límit de 0,0 g/l. Els telèfons mòbils s’han d’utilitzar amb mans lliures; els cinturons de seguretat i els sistemes de retenció infantil són obligatoris, i en carreteres interurbanes cal deixar almenys 1,5 metres de distància lateral en avançar vianants, bicicletes o VMP. El túnel d’Envalira és de peatge; la tarifa de 2026 per a la classe 1 és de 8,10 €. Cada Comú fixa els preus dels aparcaments. CENATRA ofereix informació de trànsit les 24 hores al 1802 1802, i el web i l’aplicació de Mobilitat publiquen informació sobre congestió, incidents, càmeres web i avisos d’equipament. A tota la xarxa viària andorrana cal equipament especial de l’1 de novembre al 15 de maig. Segons les condicions de la carretera, calen pneumàtics d’hivern o M+S, pneumàtics amb claus, cadenes, fundes tèxtils o un sistema equivalent. Cal portar cadenes o un sistema equivalent, tret que el vehicle tingui pneumàtics d’hivern o M+S adequats. Els pneumàtics amb claus només estan permesos durant el mateix període i no s’han d’utilitzar cadenes en una carretera neta. COEX gestiona la retirada de neu, el control d’allaus i la disponibilitat hivernal de les carreteres; els vehicles no adequats poden quedar immobilitzats. Andorra no té ferrocarril nacional. L’accés ferroviari francès més proper és a l’Hospitalet-près-l’Andorre, a uns 11 quilòmetres per carretera de la frontera; Lleida Pirineus és una alternativa espanyola amb connexions d’alta velocitat. El corredor Tramvalira o Seu-Andorra continua sent un projecte d’estudi de viabilitat i disseny, no un servei ferroviari o de tramvia operatiu. Els autobusos regulars internacionals connecten amb més de 20 destinacions a Espanya, França i Portugal. Entre els exemples de tarifes publicades hi ha 33 € d’anada i 56 € d’anada i tornada a l’aeroport de Barcelona, 36 € i 64 € a Tolosa i 25 € i 43 € a Lleida. Els trajectes sovint duren unes tres hores, segons el trànsit. Andorra no té cap aeroport dins del seu territori. L’aeroport d’Andorra–la Seu d’Urgell és fora d’Andorra i un servei llançadora amb suport governamental el connecta amb Andorra la Vella; cal consultar-ne la disponibilitat, l’horari i el preu vigents en fer la reserva. La bicicleta s’utilitza tant a les carreteres com en serveis de mobilitat compartida. Cicland ofereix bicicletes elèctriques compartides principalment a Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria, amb accés per aplicació o codi QR. Actualment, les persones residents en poden fer ús gratuïtament; les tarifes anuals, d’ús reduït i ocasional publicades comencen, respectivament, a 76,50 €, 30 € i 3 €. El casc és obligatori a les carreteres interurbanes i per a les persones ciclistes menors de 16 anys. En general, les bicicletes no poden circular per les voreres, llevat que es tracti d’una vorera bici senyalitzada o d’un altre espai autoritzat. L’edat mínima per circular amb VMP, inclosos els patinets elèctrics, és de 16 anys. Les persones de 14 o 15 anys tenen un accés més limitat fora de les zones interurbanes i necessiten permís de ciclomotor i casc per a l’excepció interurbana indicada. En general, els VMP no poden circular per zones de vianants ni per les voreres ordinàries, i també s’hi apliquen les normes corresponents d’alcohol i drogues. Caminar és gratuït i no requereix permís. Si hi ha vorera, els vianants l’han d’utilitzar; en una carretera interurbana sense vorera, han de caminar pel marge esquerre. De nit i fora de les zones urbanitzades, cal portar un element reflectant o lluminós visible des d’almenys 150 metres. Si hi ha un pas senyalitzat a menys de 50 metres, també s’ha d’utilitzar a les rotondes. La política de transport també promou desplaçaments amb menys emissions mitjançant el transport públic gratuït, les bicicletes elèctriques compartides, els punts de recàrrega i el programa d’ajuts a vehicles e-Engega. El 2026, e-Engega té un pressupost de 500.000 € i el termini acaba el 15 de novembre o abans si s’esgoten els fons. Les persones residents legals poden rebre ajuts limitats, subjectes al preu del vehicle, als límits de l’ajut i als períodes mínims de permanència.