L’art a França

L’art a França no és un sol estil ni pertany a una sola època. Inclou obres creades arreu del país, així com obres d’artistes que hi van arribar d’altres llocs o que van treballar entre diverses cultures. Les esglésies, els castells, els edificis cívics i els monuments mostren com l’art va estar durant molt de temps vinculat a la religió i al poder polític. Artesans, arquitectes, pintors i escultors van contribuir a crear aquests espais. El terme *beaux-arts* es refereix tradicionalment a les belles arts establertes i al seu ensenyament formal. Les acadèmies i les exposicions oficials van tenir molta influència en el reconeixement dels temes i mètodes artístics. Durant el segle XIX, els artistes van començar a qüestionar cada vegada més les normes oficials. L’impressionisme es va fer conegut per les pinzellades visibles, la llum canviant, l’oci modern, els paisatges i les escenes de la vida quotidiana. L’art modern va explorar noves formes, materials i punts de vista. París es va convertir en un lloc de trobada important, però la vida artística també es va desenvolupar en altres ciutats, zones rurals, regions mediterrànies i territoris d’ultramar. L’art contemporani pot fer servir pintura, instal·lació, performance, vídeo, so, mitjans digitals o participació. Pot tenir com a objectiu la bellesa, la narració, l’experimentació, la protesta, la memòria o plantejar preguntes difícils. Les col·leccions públiques s’exposen en museus nacionals i locals, mentre que les galeries sovint representen artistes i venen les seves obres. Les escoles d’art, els tallers, les associacions, els festivals i els espais gestionats per artistes ofereixen altres maneres d’aprendre i participar. *Patrimoine* vol dir patrimoni que es considera digne de protecció i transmissió. Decidir què es considera patrimoni pot posar de manifest desacords sobre la propietat, les col·leccions colonials, la representació, la restauració i l’accés.