Història de França

El territori que avui anomenem França va ser la llar de molts pobles antics. La conquesta romana va integrar la Gàl·lia a l’Imperi romà i va deixar influències duradores en les carreteres, les ciutats, el dret i l’evolució de la llengua. Quan el domini romà es va afeblir, van sorgir diversos regnes. Els regnes francs van donar nom a França; durant l’edat mitjana, reis, nobles, ciutats, monestirs i comunitats agrícoles compartien el poder i se’l disputaven. La monarquia es va anar enfortint i va construir un estat més centralitzat. El període que després s’anomenaria Antic Règim s’organitzava al voltant de la corona, els estaments socials, els privilegis locals i la forta influència de l’Església catòlica. La Revolució Francesa va començar el 1789 i va transformar la vida política. Va qüestionar els privilegis hereditaris, va promoure la ciutadania i la igualtat davant la llei, i també va comportar violència, guerra i canvis ràpids de govern. Napoleó Bonaparte va crear un imperi i va difondre reformes administratives i jurídiques importants. Durant el convuls segle XIX, la monarquia, l’imperi i la república van competir pel poder. El creixement industrial va transformar les ciutats, la feina, els transports i les relacions socials. França també va construir un gran imperi colonial. La conquesta i el domini van causar danys duradors i encara avui influeixen en els vincles, els desacords i la memòria. Les dues guerres mundials van comportar invasions, destrucció, ocupació, resistència, col·laboracionisme i pèrdues. La persecució i l’assassinat de jueus i altres víctimes durant la Segona Guerra Mundial continuen sent parts essencials de la memòria pública. Després de 1945, la reconstrucció, la descolonització, la immigració i la cooperació europea van transformar el país. La França actual és la Cinquena República, i els debats històrics encara influeixen en les idees sobre ciutadania, identitat, igualtat i el lloc de França al món.