Llengua a França

El francès, o français, és la llengua principal de les institucions nacionals, les escoles, els serveis públics i la majoria dels mitjans nacionals. També varia segons les regions, les generacions, les professions i els grups socials. El francès escrit estàndard és especialment important en l’educació i l’administració. El francès oral quotidià pot ser més ràpid, menys formal i més flexible, de manera que els aprenents poden entendre els avisos escrits abans que les converses espontànies. En francès hi ha una distinció entre vous i tu. Normalment, vous és l’opció més segura amb desconeguts, funcionaris, clients, persones grans o en situacions formals, mentre que tu expressa confiança o una relació informal acordada. Les salutacions són importants en les interaccions quotidianes. Dir bonjour abans de fer una petició i afegir-hi s’il vous plaît i merci pot fer que una conversa soni respectuosa i no brusca. França és multilingüe. Entre les llengües regionals hi ha el bretó, el cors, el basc, les varietats alsacianes, les varietats occitanes, el català i d’altres; als territoris d’ultramar també hi ha llengües i criolls propis. La migració ha incorporat varietats de l’àrab, el portuguès, l’espanyol, l’italià, l’anglès, el turc, llengües africanes, llengües asiàtiques i moltes altres. Aquestes llengües formen part de la vida familiar, cultural, comercial i comunitària. La llengua de signes francesa, coneguda com a langue des signes française o LSF, és una llengua visual completa. L’accessibilitat també pot incloure interpretació, subtítols, textos de lectura fàcil o comunicació escrita clara. Un accent no mesura la intel·ligència. La comunicació millora quan les persones parlen amb claredat, donen temps, confirmen els detalls importants i se centren a entendre’s en lloc de buscar la perfecció.