Tradicions a França

Una tradició és una pràctica que es transmet, es repeteix o es recupera expressament. A França, les tradicions poden ser nacionals, regionals, pròpies d’un poble, d’una religió, d’una professió, d’una escola o d’una família. La festa nacional del 14 de juliol es commemora amb cerimònies públiques, trobades, focs artificials i altres actes locals. Connecta les celebracions actuals amb la història i els símbols de la República. El cicle anual també inclou Cap d’Any, Pasqua, Nadal, les vacances escolars, les celebracions de la collita i les festes locals de sants o patrons. Hi ha qui les viu com a celebracions religioses, costums culturals o estones en família, i qui no les celebra. El menjar sovint forma part de la tradició. En són exemples compartir una galette des rois a l’hivern, preparar plats regionals, comprar als mercats o reunir-se per a un àpat familiar llarg. La rentrée és el retorn després de les vacances principals d’estiu, sobretot a l’escola i a la feina. No és una festa, però representa un important nou començament social en el calendari francès. Les tradicions regionals inclouen llengües, vestits, danses, música, esports, processons, artesania i receptes diferents. Les tradicions de Bretanya, Còrsega, Alsàcia, el País Basc, Provença, la França d’ultramar i altres zones no són intercanviables. Les festes de poble, les fires, els esdeveniments musicals, els àpats veïnals i les activitats associatives ajuden la gent a trobar-se localment. Alguns costums són antics; d’altres són invencions recents que les comunitats han decidit repetir. Les tradicions poden crear sentiment de pertinença, però també poden excloure persones o ocultar desacords. Les tradicions saludables deixen espai a les preguntes, la participació voluntària, l’adaptació i el respecte per les diferents creences i situacions familiars.