Dret a França

França té un sistema de dret civil anomenat dret francès (droit français). Les seves normes es troben principalment a la Constitució, la legislació, els reglaments i els codis jurídics organitzats. El dret de la Unió Europea i els compromisos internacionals també poden afectar el dret francès. La Constitució proporciona el marc bàsic per a les institucions públiques i protegeix principis fonamentals. El Parlament aprova la legislació, mentre que el Govern i altres organismes públics estableixen normes dins de les seves competències. Les autoritats locals poden prendre decisions sobre les qüestions que són responsabilitat seva. El dret francès es divideix en grans àmbits. El dret privat regula les relacions entre persones i organitzacions, inclosos els contractes, la propietat, les qüestions familiars, el treball i les activitats empresarials. El dret penal defineix els delictes i les possibles penes, mentre que el dret públic regula les autoritats públiques i les seves relacions amb les persones. França té sistemes judicials diferenciats per a molts litigis ordinaris i administratius. Els tribunals judicials s'ocupen dels casos civils i penals. Els tribunals administratius examinen generalment els litigis relacionats amb les autoritats públiques, els serveis públics o les decisions administratives. Un cas sovint comença amb documents, una sol·licitud formal o un intent de resoldre el desacord. Les parts presenten els fets i els arguments jurídics, i un jutge aplica les normes pertinents. Segons el tipus de decisió, pot ser possible demanar-ne la revisió a un tribunal superior. Diversos professionals del dret tenen funcions diferenciades. Un advocat (avocat) assessora i representa els clients, mentre que un notari (notaire) prepara i autentica actes importants, especialment en àmbits com la propietat, les successions i els acords familiars. Altres professionals contribueixen al funcionament dels tribunals, fan complir les resolucions o proporcionen assistència especialitzada. La prova escrita és especialment important a França. Els contractes, les cartes oficials, els rebuts, els avisos i els registres datats poden demostrar què va passar i què va acordar fer cada persona. Cal entendre un document abans de signar-lo perquè una signatura pot crear obligacions jurídiques. La llei ofereix vies per protegir els drets i resoldre els litigis, però la via adequada depèn de l'assumpte i de les persones implicades. Els procediments poden ser formals, i la manca d'informació pot debilitar un cas. Organitzar-se aviat i obtenir assessorament professional adequat pot evitar que un problema petit es faci més gran.