Política a França

França és una república democràtica d’Europa. El seu sistema constitucional actual s’anomena habitualment Cinquena República (Cinquième République). La Constitució distribueix l’autoritat pública entre les institucions nacionals i protegeix el govern democràtic i l’estat de dret. El president de la República és el cap d’estat i és elegit directament per la ciutadania. El president nomena el primer ministre, té responsabilitats importants en el lideratge nacional, els afers exteriors i la defensa, i pot exercir altres poders constitucionals. El poder presidencial és considerable, però no és il·limitat. El primer ministre dirigeix el Govern, que prepara les polítiques i gestiona l’administració nacional. Els ministres són responsables d’àmbits com l’educació, les finances, la justícia, la salut i el medi ambient. El Govern ha d’actuar dins de la Constitució i les lleis i respon políticament davant de l’Assemblea Nacional (Assemblée nationale). El Parlament francès té dues cambres. L’Assemblea Nacional és elegida directament i té el paper decisiu quan està en joc la continuïtat del Govern. El Senat (Sénat) representa les col·lectivitats territorials de França i participa en l’examen i l’adopció de les lleis. La vida política inclou eleccions presidencials, parlamentàries, locals i europees. Moltes eleccions importants utilitzen un sistema de dues voltes: si la primera volta no produeix el resultat requerit, els candidats principals passen a una segona volta. Això sovint fomenta aliances entre partits i candidats. França té diverses tradicions polítiques, i no només dos blocs permanents. Els partits i moviments poden identificar-se amb l’esquerra, el centre, la dreta, l’ecologisme, el nacionalisme o altres idees. Les coalicions i els acords parlamentaris esdevenen especialment importants quan cap grup controla per si sol l’Assemblea Nacional. Es pot produir una situació especial anomenada cohabitació quan el president i la majoria parlamentària pertanyen a blocs polítics oposats. En aquest cas, el president ha de nomenar un primer ministre que pugui comptar amb el suport de l’Assemblea Nacional. A la pràctica, el lideratge dels afers interns es desplaça més cap al primer ministre i el Govern. L’autoritat pública també existeix per sota del nivell nacional. Les comunes, els departaments i les regions tenen consells elegits i gestionen responsabilitats locals o regionals definides, mentre que els prefectes representen l’Estat nacional en els territoris. França continua sent un estat unitari, de manera que aquestes autoritats exerceixen les competències que els atorga el marc jurídic nacional. La ciutadania pot participar més enllà del vot unint-se a associacions, partits o sindicats, contactant amb càrrecs electes, assistint a reunions públiques legals, signant peticions i manifestant-se pacíficament. Els tribunals independents, el control constitucional, el periodisme i la societat civil organitzada ajuden a qüestionar o limitar el poder públic. Per tant, la política a França inclou tant institucions formals com un debat públic actiu.