Dret civil a Itàlia

El dret civil italià s’anomena diritto civile. El seu marc principal és el Codice civile, complementat per lleis especials i normes de la Unió Europea en els àmbits pertinents. Les persones jurídiques i les persones físiques poden tenir drets i obligacions. La capacitat, la representació i les facultats d’actuació són importants quan hi intervé un menor, un tutor, una empresa, un agent o un altre representant. Els contractes són acords destinats a produir efectes jurídics. El consentiment vàlid, la finalitat lícita, la forma exigida i unes obligacions prou clares són aspectes bàsics per determinar si un acord funciona tal com s’ha previst. Alguns acords es poden formalitzar informalment, mentre que les transaccions importants requereixen un escrit o una forma especial. Les transmissions de propietat i determinats actes societaris o familiars poden requerir un notari (notaio). Les obligacions poden sorgir de contractes, conductes que causen danys, beneficis injustificats o altres fets jurídics. Qui incompleix pot haver d’afrontar solucions com ara el compliment, la resolució, el reemborsament o la indemnització, segons el cas. La responsabilitat civil per danys s’anomena habitualment responsabilità civile. Una reclamació normalment necessita una base jurídica i proves que relacionin la conducta, el dany i la persona responsable. El dret de propietat distingeix la propietat de la possessió i regula l’ús, la transmissió i la protecció dels béns. Els terrenys i els edificis comporten registres formals que s’han de comprovar amb cura abans de qualsevol transacció. El dret de família abasta relacions com ara el matrimoni, la separació, la filiació, la manutenció i la protecció dels infants. Les decisions sobre infants se centren especialment en el seu benestar i requereixen una cura particular. El dret de successions s’anomena diritto delle successioni. Una successió pot incloure un testament, hereus legals, drets protegits de familiars, béns i deutes; per això, acceptar una herència pot tenir conseqüències importants. Els conflictes civils sovint passen d’una reclamació escrita a la negociació, la mediació quan és pertinent i els procediments judicials si no s’arriba a cap solució. Qui reclama ha d’identificar la solució que demana i recolzar-la amb proves admissibles.