Dret a Itàlia

Itàlia té un sistema de dret civil anomenat dret italià (diritto italiano). Les normes escrites s’organitzen en constitucions, codis, lleis i reglaments, mentre que les resolucions judicials expliquen com funcionen aquestes normes en casos concrets. La Constitució (Costituzione) és la base de l’Estat. Protegeix els drets bàsics, defineix les institucions públiques i limita el poder del Govern. El dret de la Unió Europea és important en molts àmbits. Les normes nacionals s’apliquen a tot Itàlia, mentre que les regions i els municipis poden establir normes dins de les responsabilitats que tenen assignades. El dret privat regula les relacions entre persones i organitzacions. Inclou qüestions com els contractes, la propietat, les famílies, les successions, l’ocupació i la indemnització pels danys. El dret públic regula l’Estat i la seva relació amb les persones. Inclou el dret constitucional, administratiu, fiscal, d’immigració i penal. En general, els tribunals ordinaris resolen els casos civils i penals. Els tribunals administratius revisen moltes decisions dels organismes públics, mentre que òrgans especialitzats s’ocupen d’altres qüestions determinades. Un cas sol començar amb una sol·licitud, una resposta o una impugnació formal. Es recopilen proves, l’autoritat o el tribunal competent pren una decisió i pot ser possible presentar un recurs d’apel·lació. Els advocats (avvocati) reben aquesta denominació en italià, i els notaris (notai) en reben la denominació corresponent. Un notari (notaio) és un professional públic neutral que autentica i registra determinats actes jurídics importants, especialment en assumptes immobiliaris i societaris. Els recursos legals depenen dels fets, dels documents, del termini i de l’autoritat competent. Per això, els registres escrits i l’assessorament inicial són especialment valuosos quan hi ha en risc una decisió, un pagament, la situació de residència, una feina o un habitatge.