Eleccions a Itàlia

Itàlia és una democràcia representativa en què les eleccions donen legitimitat democràtica a l’autoritat pública. D’acord amb l’ordre constitucional, el vot és personal, igual, lliure i secret. Les eleccions parlamentàries nacionals elegeixen les persones membres de la Cambra dels Diputats i del Senat de la República. Les normes electorals combinen circumscripcions territorials amb representació basada en partits, de manera que poden ser importants tant les candidatures com les llistes de partit. Les eleccions al Parlament Europeu elegeixen els representants d’Itàlia a la institució legislativa de la Unió Europea. Aquestes eleccions tracten de la representació europea, tot i que els partits polítics italians i els afers nacionals sovint influeixen en la campanya. Les eleccions regionals designen els òrgans polítics regionals, mentre que les municipals elegeixen els representants locals i l’alcalde o alcaldessa (sindaco). La papereta i la manera de determinar el resultat poden variar segons el tipus i la dimensió de l’administració. Un referèndum és diferent d’una elecció perquè els votants decideixen sobre una qüestió concreta en lloc d’escollir representants. A Itàlia hi ha diverses modalitats constitucionals de referèndum, cadascuna amb la seva finalitat jurídica i les seves normes de validesa. Abans de les eleccions, els votants que compleixen els requisits es registren mitjançant el sistema públic i voten al col·legi electoral que tenen assignat. Al col·legi, els membres de la mesa comproven la identitat del votant, lliuren la papereta corresponent, en protegeixen el secret i supervisen l’emissió ordenada dels vots. Les instruccions de la papereta determinen si es pot votar una llista, una candidatura o combinacions i preferències permeses. Una marca que no segueixi clarament les normes pot invalidar el vot; per això són importants les instruccions oficials de cada elecció. Quan es tanca la votació, es compten les paperetes i els resultats es converteixen en escons o càrrecs segons el sistema electoral aplicable. Els tribunals i els òrgans electorals designats poden resoldre conflictes, mentre que els observadors, els representants, els registres i la informació pública contribueixen a la confiança en el procés.