L’Estat a Itàlia

Itàlia és una república democràtica amb normes fonamentals establertes a la Constitució. L’Estat, anomenat Stato, no és només el Govern del moment, sinó el sistema durador d’institucions, lleis, territori, poders públics i obligacions. La Constitució protegeix els drets fonamentals i estableix les institucions principals. També limita l’autoritat pública, distribueix responsabilitats i preveu mecanismes per revisar si l’actuació estatal respecta les normes superiors. El Parlament aprova les lleis nacionals, mentre que el Govern dirigeix la política i l’administració nacionals. El president de la República és el cap d’estat, i el poder judicial aplica la llei de manera independent en casos particulars. La Cort Constitucional, anomenada Corte costituzionale, examina qüestions constitucionals importants. Una de les seves funcions centrals és decidir si les lleis són compatibles amb la Constitució. Itàlia es divideix en regions, o regioni, que tenen institucions polítiques i competències en àmbits que se’ls assignen. Algunes regions gaudeixen de formes especials d’autonomia per les seves circumstàncies històriques, lingüístiques o geogràfiques. Per sota del nivell regional hi ha els municipis, anomenats comuni, i organismes intermedis com les províncies i les ciutats metropolitanes. Un comune sovint és l’autoritat pública més propera a la vida quotidiana i gestiona moltes qüestions administratives locals i serveis comunitaris. L’Administració pública, o pubblica amministrazione, transforma les lleis i les decisions polítiques en permisos, registres, prestacions, serveis, inspeccions i altres actuacions oficials. Diverses oficines poden compartir un àmbit, però cadascuna només pot actuar dins de les competències que li atribueix la llei. Itàlia també forma part de la Unió Europea. Les normes i institucions de la UE interactuen amb el dret i l’administració italians, mentre que Itàlia continua sent un estat sobirà amb institucions constitucionals pròpies.