La llengua a Portugal

El portuguès és la llengua oficial que s’utilitza en la vida pública, l’educació, els mitjans de comunicació, l’administració i la majoria de les converses quotidianes a Portugal. La gent l’anomena habitualment português o língua portuguesa. El portuguès parlat a Portugal sovint s’anomena português europeu. Els seus sons, ritme, vocabulari i alguns aspectes gramaticals són diferents dels de les varietats parlades al Brasil, a l’Àfrica i en altres llocs lusòfons. Els accents i les paraules regionals varien entre el Portugal continental i les illes. La manera de parlar local pot revelar d’on és algú, però l’accent no determina la intel·ligència, l’amabilitat ni la competència formal. El mirandès, o mirandês, és una llengua regional tradicional parlada en algunes zones del nord-est de Portugal. És un exemple important de la diversitat lingüística del país. La llengua de signes portuguesa, anomenada Língua Gestual Portuguesa, és utilitzada per les comunitats de persones sordes i és diferent del portuguès parlat. Per facilitar la comunicació, pot caldre informació visual, signar, escriure o disposar d’interpretació. En les converses en portuguès sovint s’utilitzen formes de cortesia quan es parla amb desconeguts, persones grans o en contextos formals. Expressions com bom dia, boa tarde, obrigado o obrigada, por favor i desculpe són un bon punt de partida. Algunes paraules quotidianes són diferents de les de l’anglès o del portuguès brasiler, i una traducció literal pot sonar estranya. El context, el to i la relació entre els interlocutors són tan importants com el vocabulari. L’aprenentatge de llengües funciona millor quan es combinen l’escolta, la parla, la lectura i les preguntes per demanar correccions. Equivocar-se és normal, i intentar expressar-se amb claredat sol ser més útil que esperar a tenir una gramàtica perfecta.