Religió a Portugal

Portugal té una llarga història catòlica romana, i les esglésies i parròquies catòliques continuen sent importants en moltes ciutats i pobles. La paraula portuguesa per a una parròquia en sentit religiós és paróquia. La vida religiosa pot incloure la missa, l’oració, els pelegrinatges, les processons, els bateigs, els casaments, els funerals, les obres de caritat i les celebracions dels sants patrons locals. La participació pot ser activa, ocasional, familiar o principalment cultural. Portugal també és un estat laic, és a dir, les institucions públiques no estan governades per cap religió. Les persones poden ser catòliques, pertànyer a una altra església cristiana, seguir l’islam, el judaisme, l’hinduisme, el budisme o una altra fe, o no tenir cap religió. La llibertat religiosa inclou poder mantenir unes creences, canviar-les, practicar el culte, reunir-se amb una comunitat o decidir no participar-hi. El respecte pels altres és important a les famílies, les escoles, els llocs de treball i els espais públics. Una procissão és una processó religiosa, sovint vinculada a un sant, una festa o una parròquia local. Aquests esdeveniments poden combinar l’oració, la música, les imatges, les flors, la feina comunitària i la identitat local. Els edificis religiosos també formen part del paisatge cultural portuguès. Les esglésies, les capelles, els convents, les sinagogues, les mesquites i altres llocs de trobada poden tenir un significat artístic, històric i social. La religió pot influir en els noms, els costums alimentaris, els calendaris, els rituals familiars, la caritat i les idees sobre la comunitat. Aquesta influència no és igual per a tothom, i participar en una tradició cultural no sempre implica tenir una fe personal. Per entendre la religió a Portugal, distingiu les institucions oficials, la fe personal, els costums familiars, la cultura pública i les decisions privades. Aquests àmbits poden coincidir, però no s’han de tractar com si fossin idèntics.