Dret civil a Espanya

El dret civil regula els drets i deures entre persones i organitzacions privades. Proporciona el marc bàsic per als acords, la propietat, les relacions familiars, les herències i les reclamacions entre particulars. El Codi civil espanyol (Código Civil) és una norma central, però no exclusiva. Algunes comunitats autònomes tenen dret civil propi en determinats àmbits. Els contractes neixen de l’acord i poden ser vinculants encara que no hi hagi un document formal llarg. Algunes operacions requereixen una forma especial, i les proves escrites faciliten demostrar les condicions. Una obligació pot exigir un pagament, un lliurament, una feina o abstenir-se de fer alguna cosa. L’incompliment pot donar lloc a una reclamació de compliment, la resolució, una indemnització o un altre remei permès per la llei. El dret de propietat distingeix la titularitat de la possessió i regula les transmissions, la copropietat i els drets sobre terrenys o objectes. Els notaris i els registres públics són especialment importants en les operacions immobiliàries de pes. La responsabilitat civil pot obligar a indemnitzar la persona perjudicada qui li causa il·lícitament un dany. En general, la persona reclamant ha d’acreditar la conducta pertinent, el dany i la relació entre tots dos. El dret de família tracta el matrimoni, les unions reconegudes, les relacions entre progenitors i fills, la responsabilitat parental, els aliments, la separació i el divorci. El benestar de l’infant és una consideració central en les decisions que l’afecten. El dret successori regula els testaments i les herències. El dret espanyol protegeix determinats interessos familiars, mentre que el dret civil autonòmic i els vincles transfronterers poden afectar les normes aplicables. Les disputes civils sovint comencen amb una reclamació escrita o una negociació, i poden passar a la mediació o als tribunals. El tribunal competent, el procediment, les proves i la representació depenen del tipus i l’import de la reclamació.