Protecció de les persones consumidores a Espanya

El dret de consum acostuma a protegir les persones que actuen principalment al marge d’una activitat comercial o professional. Una compra feta amb finalitats empresarials pot estar subjecta a normes diferents. Abans d’una compra, les empreses han de facilitar clarament la informació important. Això inclou les característiques principals, el preu total, la identitat del venedor i les condicions essencials del contracte. Les condicions generals han de ser transparents i justes. Una clàusula que crea un desequilibri il·lícit pot no ser efectiva, encara que aparegui en la lletra petita. Quan un bé no s’ajusta al contracte, la persona consumidora pot tenir remeis legals davant del venedor. Segons el cas, poden incloure la reparació, la substitució, una reducció del preu o la resolució del contracte. Una garantia comercial és una promesa addicional del venedor o del productor. No substitueix els drets legals obligatoris que deriven de la venda. Els contractes a distància i fora de l’establiment sovint donen dret de desistiment (derecho de desistimiento). Hi ha excepcions, per això convé comprovar la naturalesa del producte o servei abans de donar per fet que es pot cancel·lar. El full oficial de reclamacions (hoja de reclamaciones) és un formulari oficial de reclamació de consum que sovint es pot demanar als establiments. Deixa constància escrita, però no garanteix automàticament una compensació. Les oficines municipals d’informació al consumidor, sovint anomenades OMIC, i les autoritats autonòmiques de consum ofereixen informació i canals de reclamació. L’arbitratge de consum (arbitraje de consumo) pot oferir una resolució més senzilla quan l’empresa hi participa o hi està vinculada. Els tribunals continuen sent una via disponible per a les disputes que no es poden resoldre d’una altra manera. Els rebuts, anuncis, descripcions dels productes, condicions, fotografies, missatges i registres de reclamacions ajuden a demostrar què s’havia promès i què ha anat malament.