Habitatge a Espanya

Un habitatge s’anomena sovint vivienda i el lloguer, alquiler. Als pobles i ciutats són habituals els pisos, i la vida compartida a l’edifici sovint implica una comunitat de propietaris (comunidad de propietarios). Un contracte de lloguer hauria d’identificar les parts, l’immoble, la durada, els pagaments, la fiança, els elements inclosos i les responsabilitats. Les promeses verbals són difícils de demostrar i convé deixar-les per escrit. La fiança (fianza) és un dipòsit de lloguer, però també es poden demanar altres garanties. Cada pagament ha de quedar registrat de manera verificable i amb un propòsit clar. Abans d’entrar-hi, els llogaters haurien de revisar l’aigua, l’electricitat, els electrodomèstics, els panys, les finestres, la humitat, la ventilació i el mobiliari. Les fotografies i un inventari ajuden a deixar constància de l’estat inicial. Els serveis poden incloure electricitat, aigua, gas, internet i despeses relacionades amb la comunitat. El contracte hauria d’indicar qui és titular de cada compte i qui paga cada despesa. Una comunitat de propietaris (comunidad de propietarios) gestiona les zones compartides de molts edificis d’habitatges. Les seves normes poden afectar el soroll, els ascensors, les terrasses, les reparacions, els residus i l’ús de les zones comunes. La calor, el fred, la humitat, l’ombra i l’aïllament afecten el confort de maneres diferents segons la zona d’Espanya. Un habitatge que sembla agradable en una visita pot funcionar malament en una altra estació. La recerca d’habitatge comporta pressions i fraus. Abans de transferir diners o lliurar documents sensibles, verifica l’immoble, la propietat o l’autorització de l’agent, el contracte i el destinatari del pagament.