Transport a Espanya

Caminar és una part essencial de la vida de moltes poblacions i ciutats espanyoles, sobretot dins dels barris i els centres històrics. La calor, els pendents, l’estat de les voreres i l’accessibilitat poden canviar fins a quin punt una ruta és pràctica. El transport públic urbà pot incloure autobusos, metro, tramvia i ferrocarril local. Els bitllets, les zones, les targetes, els transbordaments i els descomptes s’organitzen normalment a escala local o autonòmica. Cercanías és el nom que s’utilitza per a alguns serveis ferroviaris de rodalia de grans àrees urbanes; altres regions poden fer servir noms o operadors diferents. Els trens de llarga distància i regionals connecten moltes ciutats, però no arriben a totes les poblacions. Els autobusos interurbans són importants quan el servei ferroviari és limitat. Les sortides poden ser des d’una estació d’autobusos específica (estación de autobuses) o des de parades senyalitzades ordinàries. Per conduir cal tenir l’autorització, l’assegurança i la matriculació vàlides, un vehicle apte per circular i respectar les normes de trànsit estatals i locals. Cal parar una atenció especial a les restriccions d’aparcament, les zones d’accés restringit, els peatges i les zones per a residents. Les condicions per anar en bicicleta van des de xarxes urbanes protegides fins a carreteres amb poc espai específic. Les persones ciclistes han d’utilitzar equipament adequat, conèixer les normes aplicables i planificar els trajectes tenint en compte la calor i la visibilitat. Els trajectes a les illes i a la costa poden dependre de ferris o vols. Cal preveure possibles interrupcions per la meteorologia i comprovar les normes per als vehicles, l’equipatge, les bicicletes i els animals de companyia. Un pla de viatge fiable combina l’horari, el mètode de pagament, el tram final a peu i una alternativa. Cal confirmar les necessitats d’accessibilitat, no donar-les per suposades.