Animals de companyia a Andorra

El sistema andorrà per als animals de companyia comprèn l’adquisició, les cures diàries, l’atenció veterinària, les obligacions legals, els viatges i el lliurament de l’animal. Els gossos, gats i fures necessiten un microxip ISO 11784/11785 i un passaport per a animals de companyia; el veterinari els inscriu al Registre d’Animals de Companyia (RAC). Els gossos també necessiten un genotipatge d’ADN únic. La identificació s’ha de fer abans que passin quatre mesos des del naixement; un document d’identificació estranger vàlid s’ha d’inscriure al RAC en els dos mesos posteriors a l’entrada de l’animal a Andorra. També s’han de comunicar els canvis de titularitat, les vendes i les defuncions en un termini de dos mesos. El titular ha de tenir almenys 18 anys i residir o allotjar-se a Andorra; si és menor, necessita l’autorització d’un pare, una mare o un tutor legal. Normalment, el veterinari introdueix les dades en un termini de dos dies hàbils i, segons la Llei 14/2012 consolidada el 12 d’agost de 2025, la taxa del RAC és de 8,49 euros per inscripció. La taxa es paga quan es lliura el passaport, i el pressupost pot actualitzar-la. Els gossos han de vacunar-se contra la ràbia. En general, la vacunació antiràbica de gats i fures és voluntària si es tenen com a animals domèstics, però és obligatòria per viatjar a l’estranger. La primera vacuna antiràbica s’administra a partir de les 12 setmanes i abans de les 24, després de la identificació. Els veterinaris registren els tractaments preventius, i les recomanacions oficials indiquen almenys una revisió veterinària a l’any. També es recomanen almenys dos passejos diaris per als gossos, d’una durada mínima de 30 minuts cadascun. Els titulars han de proporcionar alimentació, cures, allotjament i transport adequats i són responsables dels danys materials i les molèsties causats pels animals. Han de recollir immediatament els excrements dels gossos. A la muntanya, els gossos han d’estar controlats o lligats, mantenir-se allunyats del bestiar i respectar els tancats. L’accés als espais públics depèn de les normes de l’establiment, del transportista i del comú. Als espais públics cal utilitzar collar i corretja o un sistema de contenció segura. Els gossos que puguin ser raonablement previsibles com a perillosos han de portar morrió i no poden ser conduïts per menors de 18 anys, llevat de les excepcions per a gossos d’assistència i teràpia. Es consideren perillosos els gossos que han atacat o mostrat agressivitat. També es consideren potencialment perillosos els gossos de determinades races o encreuaments, així com els ensinistrats per atacar, vigilar o defensar. Els seus titulars han de ser adults, tenir una assegurança de responsabilitat civil, completar la formació obligatòria i portar el carnet expedit pel Departament d’Agricultura i Ramaderia. El gos ha d’estar identificat, inscrit al registre d’ADN i al RAC, tenir passaport i vacuna antiràbica. Cal disposar d’un recinte segur i senyalitzat; està prohibida la cria i, segons determini un veterinari, el gos s’ha d’esterilitzar o castrar abans de fer un any. En públic ha de portar una corretja no extensible de no més d’1,5 metres i morrió; una persona només pot conduir un gos d’aquesta categoria alhora. Els establiments de venda i cria funcionen com a nuclis zoològics. El venedor ha de lliurar l’animal desparasitat, lliure de malalties i identificat; per vendre’l a un menor no emancipat cal l’autorització del pare, la mare o el tutor legal. Es pot adoptar a través de diverses entitats, com el Centre de protecció caní Borda Vidal i GOS-SOS per als gossos, i el Centre de protecció felí o LAIKA per als gats. En general, els animals adoptats estan identificats, vacunats i esterilitzats o castrats, i el nou titular ha d’actualitzar les dades de titularitat al RAC. Per viatjar entre Andorra i la Unió Europea amb gossos, gats o fures, generalment cal un microxip, una vacuna antiràbica vàlida, les mesures preventives exigides i un document d’identificació vàlid o un passaport andorrà per a animals de companyia. Els desplaçaments no comercials estan limitats a cinc animals; per portar-ne més cal participar en una competició, exposició o esdeveniment esportiu, acreditar-ne el motiu i que els animals tinguin més de sis mesos, d’acord amb les normes aplicables. Hi ha excepcions per a animals joves. Segons el Reglament (UE) 2026/636, aplicable des del 22 d’abril de 2026, Andorra figura a l’annex I i, per tant, l’entrada a la Unió Europea no requereix una prova de valoració d’anticossos contra la ràbia. Cal comprovar igualment els requisits dels transportistes i les fronteres; els gossos que viatgin a destinacions que exigeixen tractament contra l’Echinococcus l’han de rebre entre 24 i 120 hores abans de l’entrada. L’entrada des d’un país de fora de la UE requereix autorització andorrana. Es pot acceptar un passaport de la UE o d’alguns territoris seleccionats, mentre que els animals d’altres països generalment necessiten microxip, vacuna antiràbica, prova de valoració d’anticossos i la documentació exigida; les exempcions depenen del país d’origen. Si no es compleixen les condicions d’entrada, el titular assumeix els costos de retorn, aïllament i control. Per a altres espècies de companyia poden caldre identificació específica, inscripció al Registre d’Animals de Companyia No Autòctons dins dels quatre mesos posteriors al naixement i tràmits amb el Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat. Les espècies incloses a CITES poden requerir permisos, i SEFANA accepta sol·licituds en línia o presencialment. Si ja no és possible tenir l’animal, es pot acordar el lliurament voluntari a través d’una associació, la gossera oficial o la gatera oficial. L’abandonament està prohibit. Un animal no identificat o sense acompanyant pot quedar retingut fins a vuit dies naturals perquè el titular el recuperi, el lliuri o se n’organitzi una altra disposició legal. La cessió i la defunció s’han de comunicar al RAC. El sistema nacional es complementa amb els comuns, que s’encarreguen de la inspecció, el control i la higiene pública. Les normes locals varien: Encamp disposa de pipicans i zones per a gossos i pot imposar una multa de 150 euros, que puja a 300 euros en cas de reincidència. L’ordenança de Sant Julià de Lòria publicada el 10 de desembre de 2025 estableix una taxa canina anual de 29,60 euros i costos de captura i transport de 41,90 euros per servei, amb exempcions que inclouen els gossos d’assistència i teràpia, la discapacitat i el primer gos d’una persona de més de 65 anys. Cal consultar aquestes normes específiques de la parròquia amb el comú corresponent. Les despeses al llarg de la vida de l’animal inclouen alimentació, veterinari, vacunes, tractaments antiparasitaris, esterilització i residència; els preus oficials d’adopció poden incloure esterilització o castració, identificació, passaport i vacunes. Tenir una mascota sense registrar-la o identificar-la és una infracció lleu sancionable amb entre 60 i 300 euros; en cas de reincidència esdevé greu i pot comportar una multa d’entre 300,01 i 3.000 euros. Les multes previstes per la legislació de protecció animal poden arribar als 9.000 euros. L’abandonament és greu quan no genera aquest risc, i molt greu quan comporta risc de danys greus; l’abandonament amb conseqüències penals pot comportar fins a un any de presó i una multa de fins a 6.000 euros. També poden subsistir responsabilitats civils i penals. El 19 d’agost de 2026, el Govern va aprovar un Projecte de llei de protecció i benestar animal que proposa una llista positiva d’espècies, la prohibició de la venda en línia, més obligacions per als titulars, normes de custòdia i sancions més elevades. El projecte continua sent un esborrany i no crea obligacions vigents fins que s’aprovi i es publiqui.