Eleccions a França

A França se celebren eleccions per escollir el president de la República, l’Assemblea Nacional, els consells municipals, departamentals i regionals, i el Parlament Europeu. Cada elecció tria una institució diferent, per la qual cosa convé entendre primer què decideix aquesta institució. Els ciutadans francesos que compleixen les condicions legals poden votar després d’inscriure’s a la llista electoral, anomenada liste électorale. La inscripció està vinculada a una comuna i, normalment, els votants fan servir el col·legi electoral que tenen assignat. Les eleccions presidencials es fan mitjançant votació directa a escala nacional. Si cap candidat no obté la majoria requerida a la primera volta, se celebra una segona volta entre els candidats més votats i el guanyador esdevé president de la República. Les eleccions legislatives trien diputats per a l’Assemblea Nacional en circumscripcions geogràfiques. Fan servir un sistema majoritari de dues voltes amb regles d’elegibilitat, de manera que el resultat de la primera volta determina quins candidats poden continuar. Les eleccions municipals trien el consell d’una comuna, que després elegeix l’alcalde. El mètode de votació detallat depèn del tipus i la mida de la comuna, mentre que les eleccions departamentals i regionals fan servir sistemes dissenyats per als consells territorials corresponents. Les eleccions europees trien els membres francesos del Parlament Europeu. Els votants escullen entre llistes de partits i els escons es reparteixen, en termes generals, segons la proporció de vots de cada llista que compleixi els requisits, en lloc de fer-ho per circumscripcions locals. Es vota en secret en un col·legi electoral, anomenat bureau de vote. El votant acredita que té dret a votar, tria la papereta en privat, la posa en un sobre i a l’urna, i signa el registre segons el procediment oficial. Un votant que no hi pugui assistir pot autoritzar formalment un altre votant elegible mitjançant un apoderament, anomenat procuration. L’apoderament s’ha de tramitar correctament i la persona autoritzada emet el vot al col·legi electoral corresponent. Els funcionaris i els voluntaris ciutadans supervisen la votació i compten públicament les paperetes un cop tancada. Les normes electorals, els observadors, els procediments de revisió i els tribunals ajuden a protegir la imparcialitat; tot i així, la participació democràtica també es pot veure afectada per l’abstenció, la desigualtat de recursos, les campanyes confuses i la representació limitada.