L’Estat a França

França és una república regida per una Constitució. El seu lema nacional és «Llibertat, Igualtat, Fraternitat», i el principi de laïcité exigeix que les institucions públiques siguin neutrals envers les religions i, alhora, protegeixin la llibertat de creença. El president de la República és el cap de l’Estat. Representa França, nomena el primer ministre, té responsabilitats importants en afers exteriors i defensa, i contribueix a garantir el funcionament continu de les institucions públiques. El primer ministre dirigeix el Govern. Els ministres gestionen àmbits com l’educació, la salut, les finances, la justícia, la seguretat i el medi ambient, mentre que l’Administració pública posa en pràctica les lleis i les polítiques. El Parlament aprova les lleis i supervisa el Govern. Té dues cambres: l’Assemblea Nacional, anomenada Assemblée nationale i elegida directament, i el Senat, anomenat Sénat, els membres del qual són escollits mitjançant un sistema electoral indirecte que representa les comunitats territorials. El president i el Govern poden tenir un poder polític considerable, però no actuen sense límits. El Parlament, els tribunals independents, el Consell Constitucional, les eleccions, el control públic i els compromisos europeus posen límits a l’autoritat pública. França té diversos nivells de govern territorial, sobretot les comunes, els departaments i les regions. Els seus consells electes s’ocupen de responsabilitats locals; un alcalde dirigeix la comuna i també exerceix algunes funcions en nom de l’Estat. França continua sent més centralitzada que molts països federals. Un prefecte, anomenat préfet, representa l’Estat nacional en un departament o una regió, mentre que la descentralització atorga a les autoritats territorials òrgans electes i responsabilitats definides. La República Francesa inclou la França metropolitana i la França d’ultramar. Els departaments i les regions d’ultramar funcionen, en general, de manera semblant al sistema francès ordinari, mentre que altres col·lectivitats d’ultramar tenen poders i règims propis. Les persones es relacionen amb l’Estat a través de les escoles, els impostos, la protecció social, la policia, els tribunals, els documents d’identitat, els serveis públics i l’Administració local. La ciutadania pot influir-hi amb eleccions, associacions, sindicats, peticions, debat públic, manifestacions i contacte directe amb els representants electes.